La malaurada mort de Nelson Mandela ha estat una bona excusa per rellegir alguns fragments del best-seller de John Carlin El factor humà, en què relata com el líder sud-africà va saber seduir l'enemic posant-se la samarreta de la selecció dels Springboks, un dels símbols de l'apartheid i l'equip de la població blanca per antonomàsia, i fer seu l'objectiu d'assolir el títol de la copa del món de rugbi del 1995. El periodista britànic es va reunir amb Madiba per explicar-li que volia centrar el llibre en un esdeveniment esportiu concret de gran dramatisme com aquest, ja que l'esport, segons considerava, era un potent catalitzador de les emocions i contribuïa a definir les percepcions polítiques. I posava alguns exemples, com els Jocs Olímpics de Berlín del 1936. Adolf Hitler els va utilitzar per promoure la idea de la superioritat ària, tot i que l'atleta afroamericà Jesse Owens el va posar en evidència guanyant les quatre medalles d'or. Mandela ja sabia perfectament de què li parlava Carlin, i només cal recordar les paraules que ell mateix va dedicar a l'estrella brasilera de futbol, Pelé, amb motiu del lliurament d'un premi a una carrera farcida d'èxits: “L'esport té el poder de canviar el món. Té el poder d'inspirar i unir les persones com poques coses més. L'esport pot despertar l'esperança on només hi havia desesperació. És més poderós que els governs per ensorrar les barreres racials.”

Precisament, aquest missatge és una de les fonts d'inspiració de la Fundació Laureus, formada per una cinquantena de llegendes esportives d'arreu del món i que presideix l'exatleta nord-americà Edwin Moses. Aquesta setmana s'ha sabut que l'entrenador del Bayern, Pep Guardiola, i l'exwaterpolista Manel Estiarte també s'han convertit en ambaixadors d'aquesta fundació. Amb el propòsit de canviar la societat, a Laureus es porten a terme diversos projectes solidaris vinculats a l'esport que ajudin els joves a superar la pobresa, la mendicitat, la guerra, la violència, les drogues, la discriminació, la sida... En definitiva, alguns dels mals que assoten la societat. El seu principal aparador, però, són els premis Laureus, que cada any premien els millors esportistes en diferents categories i que són considerats com els Oscars de l'esport. Barcelona va ser l'escenari del lliurament d'aquests guardons el 2006 i el 2007. El 2013 aquesta gala s'ha celebrat a Rio de Janeiro i el 2014 repetirà seu a la població brasilera.

La casualitat va voler que només tres dies després de la mort de Nelson Mandela es veiessin al Brasil imatges esgarrifoses de l'altra cara de l'esport, la del fanatisme, als antípodes dels valors que pretén difondre la Fundació Laureus. La batalla campal que es va produir entre els aficionats de l'Atlético Paranaense i el Vasco da Gama a l'Arena Joinville, a l'estat de Santa Caterina, en l'última jornada de lliga va fer la volta al món i va evidenciar, una vegada més, el problema de la violència als camps de futbol brasilers. La baralla va acabar amb quatre ferits a l'hospital, un d'ells en estat greu amb una fractura al crani. Aquest any, però, ja s'han registrat 30 morts en el futbol brasiler, que el 2014 serà l'escenari del mundial. És evident, doncs, que el llegat deixat per Mandela associat a l'esport encara no ha calat entre la societat brasilera, i que la Fundació Laureus i moltes altres de similars tenen molta feina per fer.