El Barça va golejar el modest Celtic de Glasgow, sis golets en una bona nit al Camp Nou. Ara bé, no ens equivoquem, aquest Barça és un bon Barça. Però no és un Barça que atemoreixi els rivals, que tingui l'eficàcia golejadora del Madrid o la consistència d'un Bayern. És un equip que pot aspirar a guanyar la lliga espanyola, que pot fer un paper més o menys digne en la Champions –si oblidem l'eliminatòria contundent i inapel·lable contra el Bayern de fa uns mesos–, però que no és ni el millor equip del moment, ni té ja els millors jugadors (excepte Messi) ni és el més virtuós. És un bon equip. Però en cap cas un equip que pugui regnar a Europa i situar-se a l'Olimp del món futbolístic. Ara per ara, contra els millors equips europeus, el Barça té un pronòstic igualat en el millor dels casos o clarament inferior.

Que ara Piqué faci un gol no pot servir per encobrir una trajectòria descendent, que Xavi o Iniesta facin un dia un bon partit no és sinònim que hagin tornat a ser els d'abans, que un dia jugui Puyol sense lesionar-se no és suficient per desmentir el seu ocàs, que un dia Neymar faci tres gols no significa que sigui un davanter resolutiu, que Alexis fes una arrancada de temporada meritòria no vol dir que no segueixi sent un fitxatge discret, que Pinto sigui un porter simpàtic no el fa millor porter, que Cesc tingui una tarda encisadora no oculta que passa molts partits amb un suficient justet, que algun jugador del planter estigui en condicions de ser titular no els fa en aquests moments protagonistes d'una nova fornada per somiar en les glòries dels darrers anys...

En efecte, tenim un bon equip. Però estem lluny de ser el millor equip per passejar els galons per Europa amb autoritat. I la culpa no pot ser pas del Tata, que ha estat l'últim a arribar. La responsabilitat és dels que han vist envellir l'equip i no hi han fet res. Més ben dit, han fet, però ha estat pitjor el remei que la malaltia: premiar amb una jubilació d'or jugadors en declivi. El Barça no és cap ONG, aquí hi ha sous d'infart que la immensa majoria dels mortals no tindran mai. La feina s'havia de fer i no s'ha fet, calia rejovenir l'equip, aportar-hi saba nova, i no s'ha fet. El que s'ha fet ha estat acceptar mansament les demandes de les velles glòries, futbolistes que certament han donat uns anys meravellosos al Barça. Però que ja no les hi podran pas tornar a donar. Si volem un Barça que ens faci vibrar, el millor Barça, hi ha decisions que cal prendre. Però no prendre-les per part de qui correspon és una temeritat i una greu irresponsabilitat.