Alguns tant i d'altres tan poc
seran cada cop més rics
i els pobres, cada cop més pobres
Ja sabem del cert que la vida és injusta, que la igualtat és una quimera i que des que el món és món hi ha rics i pobres. Tot i amb això, de vegades les diferències de classe són tan pronunciades, tan exagerades, que fan reflexionar.
En l'esport en general, i sobretot en el futbol espanyol, hi ha unes distàncies tan enormes en els recursos econòmics que els grans clubs generen i de què disposen que és impossible que no influeixi en els resultats esportius. El Barça i el Madrid disposen d'uns pressupostos esfereïdors i cada cop troben maneres més imaginatives de generar recursos. Aquesta setmana, hem sabut que el major fabricant mundial de xips d'ordinadors, Intel, ha esdevingut nou patrocinador oficial del Futbol Club Barcelona.
En veure la presentació, no vaig poder evitar posar-me en la pell de tots aquells directius de clubs de futbol de segona o tercera, o de qualsevol club d'altres esports, que treballen sense cobrar i es trenquen les banyes per aconseguir un patrocinador que aporti alguns cèntims per tirar endavant i aconseguir tapar forats, que canvien un rètol de xapa als camps per un grapat de samarretes. Què els devia passar pel cap en saber que una multinacional pagaria 25 milions d'euros al Barça per veure el seu logotip estampat... a l'interior de la samarreta!
No és una crítica al Barça, només faltaria! La capacitat de la directiva actual per trobar fonts d'ingressos noves i imaginatives és per treure's el barret. Que una empresa estigui disposada a pagar per sortir a l'interior de la samarreta és la prova inequívoca de la força descomunal de la marca Barça. Però hom no pot reprimir l'impuls demagògic de pensar que és molt injust que els que més tenen encara rebin més i els més humils les passin encara més magres.
El FC Barcelona té un pressupost que gairebé duplica el de la Conselleria de Cultura del nostre país, per posar només un exemple. I com si això no fos suficient, ja es parla de la possibilitat d'afegir un nom comercial al Camp Nou. Si es concreta, veurem desfilar els camions blindats Diagonal amunt, perquè es parla d'una autèntica milionada per aquest patrocini de l'estadi.
En molts països, hi ha lligues de diferents esports que han aconseguit reduir les distàncies entre clubs rics i clubs pobres amb sostres de salarials i limitacions de despesa en fitxatges, jugadors franquícia i sistemes de transferències de recursos de dalt a baix, però el futbol, com en tants altres aspectes, no sembla disposat a posar fil a l'agulla. Em fa l'efecte que el clubs rics seran cada cop més rics i els pobres seran cada cop més pobres, i el resultat serà nefast per a l'espectacle. Com deia un amic del meu avi cada cop que vèiem per la tele les desventures d'algun milionari: “Per què alguns tenen tant i d'altres, tan poc?”