La der­rota con­tra l'Ajax en la lliga de cam­pi­ons va fer molt mal a l'equip. Sobre­tot per la manera com es va per­dre. En la pri­mera mei­tat, el Barça va ser total­ment superat per un equip d'una joven­tut extrema, però amb les idees molt clares i, en la segona, ja amb un home més, va ser incapaç de gene­rar perill més enllà d'alguna ocasió de Ney­mar, també objecte del penal que va trans­for­mar Xavi. Existís o no una dura esbron­cada de Gerardo Mar­tino en la mitja part –ell ho nega– cos tècnic i juga­dors sí que van par­lar de la pre­o­cu­pant falta d'inten­si­tat del pri­mer temps. Les acu­sa­ci­ons de falta d'acti­tud als juga­dors no van tri­gar a arri­bar i es van sumar al debat de l'estil, exis­tent des dels pri­mers par­tits del Tata a la ban­queta. Dies després, a Bil­bao, l'equip tor­nava a caure con­tra l'Ath­le­tic al nou San Mamés i sal­ta­ven algu­nes alar­mes a can Barça. D'ençà d'aquells dos resul­tats nega­tius, l'equip sem­bla que ha reac­ci­o­nat amb dues victòries con­vin­cents con­tra el Cel­tic de Glas­gow, al qual va des­tros­sar al Camp Nou, i con­tra el Vila-real, també a l'estadi.

En aquests dos par­tits, el Barça va recor­dar el de tem­po­ra­des pas­sa­des, amb un domini total del joc i una pressió asfi­xi­ant al rival. Con­tra els cas­te­llo­nencs van fal­tar oca­si­ons en el pri­mer temps, però van anul·lar per com­plet les aspi­ra­ci­ons del con­junt de Mar­ce­lino. Què ha can­viat al grup en tan poc temps? Sen­zi­lla­ment, tenir bona acti­tud i la volun­tat de fer la feina de la millora manera pos­si­ble. Tata Mar­tino sem­pre ha defen­sat públi­ca­ment els juga­dors, però no va tenir cap pro­blema a adme­tre que a l'hora de pres­si­o­nar importa sobre­tot el desig de fer-ho i no pas la feina diària, que, no ho negaré, també és necessària. I té raó. Aquest equip no es va obli­dar de pres­si­o­nar d'un dia per l'altre per molt que diver­sos juga­dors digues­sin després del par­tit con­tra el Lle­vant que amb Mar­tino tor­na­ven a tre­ba­llar més la tàctica que no pas amb Jordi Roura durant els mesos que Vila­nova va estar a Nova York. Això no cola. Perquè després del debut en la lliga, la pressió avançada va tor­nar a des­a­parèixer tret d'algu­nes excep­ci­ons.

No es pot saber encara si la volun­tat dels juga­dors serà man­te­nir aquest nivell d'acti­tud en els pro­pers par­tits, però seria con­ve­ni­ent que ho fes­sin. Perquè això afecta el joc d'una manera deci­siva i perquè les pos­si­bi­li­tats de l'equip de tor­nar a gua­nyar títols es mul­ti­pli­quen si la cul­tura de l'esforç es manté en cada par­tit. No negaré que no és gens fàcil convèncer un grup de fut­bo­lis­tes amb el pal­marès a ves­sar de títols, les but­xa­ques ple­nes de diners i alguns pro­pers a la reti­rada o amb els millors par­tits ja jugats, perquè s'arre­man­guin de nou i tor­nin a dei­xar-s'hi la pell fins al límit per tor­nar a l'Olimp. La feina de Tata Mar­tino és convèncer que val la pena fer-ho, però crec que pesa molt més el valor de l'acti­tud dels juga­dors. Després dels últims par­tits podem ser més opti­mis­tes. Almenys una mica.