La derrota contra l'Ajax en la lliga de campions va fer molt mal a l'equip. Sobretot per la manera com es va perdre. En la primera meitat, el Barça va ser totalment superat per un equip d'una joventut extrema, però amb les idees molt clares i, en la segona, ja amb un home més, va ser incapaç de generar perill més enllà d'alguna ocasió de Neymar, també objecte del penal que va transformar Xavi. Existís o no una dura esbroncada de Gerardo Martino en la mitja part –ell ho nega– cos tècnic i jugadors sí que van parlar de la preocupant falta d'intensitat del primer temps. Les acusacions de falta d'actitud als jugadors no van trigar a arribar i es van sumar al debat de l'estil, existent des dels primers partits del Tata a la banqueta. Dies després, a Bilbao, l'equip tornava a caure contra l'Athletic al nou San Mamés i saltaven algunes alarmes a can Barça. D'ençà d'aquells dos resultats negatius, l'equip sembla que ha reaccionat amb dues victòries convincents contra el Celtic de Glasgow, al qual va destrossar al Camp Nou, i contra el Vila-real, també a l'estadi.

En aquests dos partits, el Barça va recordar el de temporades passades, amb un domini total del joc i una pressió asfixiant al rival. Contra els castellonencs van faltar ocasions en el primer temps, però van anul·lar per complet les aspiracions del conjunt de Marcelino. Què ha canviat al grup en tan poc temps? Senzillament, tenir bona actitud i la voluntat de fer la feina de la millora manera possible. Tata Martino sempre ha defensat públicament els jugadors, però no va tenir cap problema a admetre que a l'hora de pressionar importa sobretot el desig de fer-ho i no pas la feina diària, que, no ho negaré, també és necessària. I té raó. Aquest equip no es va oblidar de pressionar d'un dia per l'altre per molt que diversos jugadors diguessin després del partit contra el Llevant que amb Martino tornaven a treballar més la tàctica que no pas amb Jordi Roura durant els mesos que Vilanova va estar a Nova York. Això no cola. Perquè després del debut en la lliga, la pressió avançada va tornar a desaparèixer tret d'algunes excepcions.

No es pot saber encara si la voluntat dels jugadors serà mantenir aquest nivell d'actitud en els propers partits, però seria convenient que ho fessin. Perquè això afecta el joc d'una manera decisiva i perquè les possibilitats de l'equip de tornar a guanyar títols es multipliquen si la cultura de l'esforç es manté en cada partit. No negaré que no és gens fàcil convèncer un grup de futbolistes amb el palmarès a vessar de títols, les butxaques plenes de diners i alguns propers a la retirada o amb els millors partits ja jugats, perquè s'arremanguin de nou i tornin a deixar-s'hi la pell fins al límit per tornar a l'Olimp. La feina de Tata Martino és convèncer que val la pena fer-ho, però crec que pesa molt més el valor de l'actitud dels jugadors. Després dels últims partits podem ser més optimistes. Almenys una mica.