La tercera victòria consecutiva del Barça (2-1) contra un bon Vila-real és un signe clar de recuperació d'un equip que abans havia encadenat dues derrotes. La inesperada punxada del Madrid a Pamplona (2-2) fa augmentar a cinc els punts de distància respecte a l'etern rival. Nogensmenys, l'estat de forma de l'Atlético de Madrid és senzillament espectacular. Només per un gol més a favor, el Barça segueix líder, fet que es podria invertir la propera jornada si el Barça no iguala el resultat dels madrilenys, que tornen a jugar a casa contra el Llevant, i els culers a Getafe sense Neymar. Esmentem el brasiler perquè està marcant gols a cabassos, contra el Celtic tres i dissabte els dos de l'equip. Sembla que l'absència de l'enyorat Messi li hagi donat ales. Certament, el bon jugador brasiler té ara més espais per moure's. Inicialment surt pel carril de l'extrem esquerre, però a mesura que passa el temps, ocupa sovint la posició més centrada de l'atac, on té més ocasions, amb la indiscutible qualitat que posseeix. Té tota l'afició guanyada per la seva tècnica, que li permet una àmplia varietat de driblatges, velocitat, bona definició i la humilitat que destil·la. Tanmateix, la tornada de Jordi Alba ha aportat una alenada d'aire fresc a la banda esquerra, amb les seves nombroses arribades desdoblant l'extrem i centrant perillosament per als seus companys pilotes que poden acabar en gol. L'autoritat de Gerard Piqué dóna solidesa i Pinto està complint molt bé. Sergio Busquets està demostrant la incommensurable qualitat tàctica, tècnica i física que ajuda a trobar l'equilibri entre defensa i atac, amb passades verticals magnífiques. L'entrada de Xavi es va notar i això que Song havia complert la tasca encomanada. Parlar d'Iniesta és senzillament fer-ho de creativitat, talent i honestedat. Cesc Fàbregas aporta moltíssim a l'equip, així com l'impagable treball i els gols de Pedro i Alexis. Fa molts partits que el Barça encapçala la classificació. Tothom pensava en el gran rival, però ara hem de vigilar l'Atlético.

Abans d'acabar, el meu condol a la família i al Mataró, que han perdut el seu president, Albert Gibert.