La molesta, desagradable i irritant presència de l'exfutbolista portuguès el nom del qual no em dóna la gana de pronunciar era l'avís que allò no sortiria bé. I és evident que la sort no ens va picar l'ullet en el sorteig dels vuitens de la Champions. El City! Ens les haurem amb el rival més dur que ens podia tocar, amb un tècnic (Pellegrini) força sensat, una plantilla àmplia i amb jugadors desequilibrants.

Dit això, que carall: nosaltres som el Barça i ells, no! Primer punt a favor. D'aquí al 18 de febrer, quan visitarem l'Etihad Stadium, poden passar moltes coses (estat de forma, lesionats i altres condicionants), però si nosaltres som capaços de mantenir el nivell de joc mostrat contra el Vila-real, amb un to físic bastant bo, la pressió coordinada a partir de la primera línia més o menys recuperada i amb un entrenador que va saber prendre decisions, abans i durant el partit, estarem en disposició d'afrontar aquesta eliminatòria complicada amb garanties plenes.

La primera part contra el Vila-real, amb Song (algú que aporti múscul) acompanyant Busquets i un to general més que acceptable, va ser interessant: sense concessions al darrere i al davant, si hi fos Messi, segurament hauríem arribat al descans 3-0 i partit liquidat. I contra un bon equip, que ja no era ni l'inofensiu Cartagena, ni la banda de gaiters del clan MacAlister vestits amb la gloriosa samarreta del Celtic.

És veritat que després de la represa vam perdre una mica els papers amb l'empat (va estar bé el Tata reconeixent que la pilota aturada és un dèficit que s'ha de corregir, i no com abans que en aquesta matèria sempre posàvem l'excusa que som baixets i llestos!), però aleshores va sortir Xavi i a partir del seu mestratge l'equip va recuperar el control. Hauríem de prendre'n nota: en partits importants i tal com estan les coses, saber combinar dues maneres de jugar és innegociable (parauleta de moda), pesi a qui pesi...

Dubto que millorem gaire més; de fet, sentint Martino en la roda de premsa, em va fer la sensació que ell pensa el mateix. Però amb aquest nivell i –condició indispensable– amb un Messi on fire, no solament ens carregarem els citizens, sinó que tindrem possibilitats serioses d'aixecar la cinquena Champions.

Això sí, també hi ajudaria que deixéssim de fer el pena i que aprofitéssim el mercat d'hivern per fitxar un central i un davanter centre pur (l'aposta del fals 9, amb Messi és collonuda però amb qualsevol altre és menys eficaç que jugar amb un 9 pur; com fa el Bayern de Pep...), que reforci la rereguarda i que ens ofereixi més alternatives de gol, respectivament. I, sobretot, és bàsic que evitem desgastar-nos inútilment en les properes eliminatòries de la copa que ens esperen. Seria del tot imperdonable que, com ja va succeir la temporada passada, aquest destorb de copeta menor ens tornés a passar factura. Champions i lliga, aquests són els objectius.