Una amenaça ha sobrevolat des del 1990 el Camp Nou, tot i que els poders fàctics del club (també els mediàtics i els polítics) han insistit a menystenir-la: la possibilitat que el club sigui una societat anònima esportiva (SAE) i que pugui caure en mans alienes. Pels socis més conservadors aquesta hipòtesi representa un malson de conseqüències devastadores perquè no descartaria la possibilitat que Qatar, per posar un exemple, passés de ser patrocinador a ser propietari. Si l'acord comercial entre el club i l'emirat ja va aixecar una gran polseguera, imagineu-vos què podria passar si un xeic n'esdevingués el màxim accionista...

El Barça (igual que el Madrid, l'Athletic i l'Osasuna) va fer cas omís a la llei de l'esport que va desembocar en la transformació dels clubs espanyols en societats anònimes esportives. En aquell moment, l'excusa que va permetre al govern espanyol fer aquella pirueta va ser la bona gestió econòmica de les quatre entitats. Amb el temps, totes han acabat igual o més endeutades que la resta.

La no-conversió en SAE donava a aquests equips dos grans avantatges respecte a la competència. La primera, que els socis continuaven controlant l'entitat. La segona, i més rellevant, que s'estalvien un 5% del pagament de l'impost de societats. Els equips que són SAE abonen un 30% i els que no ho són, un 25%. Una diferència que, amb els diners que es mouen en el futbol, és significativa.

Des de l'inici de l'apocalíptica crisi del segle XXI, la Unió Europea (Alemanya, per ser més exactes) va posar la vista sobre el futbol espanyol, concretament sobre el Barça i el Real Madrid. Durant tots aquests anys, l'austeritat proporcional que ha imposat Angela Merkel en tota la societat ibèrica (començant pels bancs, la majoria dels quals han estat rescatats) no s'ha traslladat al futbol. L'exemple el tenim aquest estiu. El fitxatge de Gareth Bale (i en menor mesura el de Neymar) ha encès un altre cop l'alarma a la cancelleria alemanya, que a través d'alguns clubs han denunciat a la Comissió Europea (CE) el dispendi esbojarrat dels dos grans clubs, competència directe del Bayern de Munic. La intervenció europea en el mercat futbolístic espanyol pot acabar, segons el professor Josep Maria Gay de Liébana, en la conversió del Barça i el Madrid en societats anònimes. Les normes de la competència són sagrades per a la CE i qualsevol ajut públic (directe o indirecte) a una entitat que competeix amb altres al territori europeu està destinat a ser liquidat.

També és just recordar que si bé la implicació del Barça en la investigació de la Comissió Europea es limita, entre cometes, a la seva no-conversió en SAE, el Real Madrid té problemes molt més greus si els comissaris volen arribar fins al final. Els acords econòmics entre les institucions de Madrid i Florentino Pérez a través d'operacions immobiliàries (els pelotazos perquè tothom ho entengui) són un escàndol que tampoc ha passat desapercebut i l'amenaça de sancions milionàries està sobre la taula. És aquí on s'haurà de veure la influència en el poder polític de Florentino. Però si realment és l'omnipresent Merkel la que vol castigar les martingales urbanístiques i futbolístiques del PP, que es vagi calçant.