El mestratge d'Antoni Mas Vilalta
el Joventut durant la transició cap al bàsquet modern
Badalona i el món del bàsquet català van acomiadar la setmana passada Antoni Mas Vilalta (1921-2013), històric expresident del Joventut i l'home que va comandar el club durant la seva transició cap al bàsquet modern. Amb el seu lideratge, la Penya va inaugurar una escola de bàsquet que encara avui és la seva essència indiscutible i un referent en l'àmbit català, europeu i m'atreviria a dir que mundial. També va ser el responsable de la construcció d'un pavelló, l'Ausiàs March, que al seu moment va ser un dels més moderns de la lliga i que va ser l'escenari –avui en alguns moments enyorat– d'alguns dels èxits més rellevants de la història del club. Seva va ser també la idea de fundar, a final dels anys seixanta, els Amics del Joventut, un fòrum d'empresaris que sovint va servir com a instrument per recaptar diners per tapar forats o per fer algun fitxatge. Amb el seu traspàs, el món del bàsquet acomiada un dels últims referents de l'època immediatament anterior al boom d'aquest esport. Un període en què la falta de recursos va aguditzar l'enginy d'alguns directius que, com Mas Vilalta, es van especialitzar a trobar diners sota les pedres.
El bàsquet d'avui té poques coses en comú amb el d'aquella època. L'evolució del joc és evident, i també ho ha estat la transformació dels clubs, que durant els anys vuitanta i noranta es van veure forçats a abandonar l'amateurisme per fer front a les exigències d'unes competicions i d'unes lleis cada cop més estrictes amb els equips i les seves estructures. Sí que es poden establir, en canvi, algunes semblances des del punt de vista d'un context avui, com aleshores, marcat per la falta de recursos i per la necessitat de connectar amb un públic que ha girat l'esquena al nostre esport. Els dirigents del bàsquet, singularment els que ara comandem el Joventut, tenim l'obligació de prendre exemple de referents com Antoni Mas Vilalta. De la seva capacitat per arribar a acords, per sumar adeptes i per trobar recursos per a una causa que no és altra que salvar el nostre club i el nostre esport.