Les dificultats per teixir país
li ha costat més d'un mes poder rebre els campions del món de motociclisme
Dimarts, el president Mas va rebre al Palau de la Generalitat els sis pilots catalans que han guanyat títols mundials de motociclisme, Marc Márquez, els germans Espargaró, Maverick Viñales, Laia Sanz i Toni Bou, a més de Carles Checa, en reconeixement als 21 anys competint en l'àmbit mundial. De tots sis, els últims que es van coronar van ser Márquez i Viñales, l'11 de novembre, a Xest. Celebrar un acte institucional d'aquesta rellevància amb un mes de retard respecte al que hauria tocat no és la situació ideal per a l'autoestima d'un país. Sí, pitjor és no poder-lo fer, però aquest escenari no s'hauria de contemplar mai. Desconec quants d'aquests dies són imputables a l'agenda del president, però segur que pocs.
No es tracta de viure del greuge permanent, però tampoc d'ignorar-lo. Perquè això que en diem sovint pessebres són actes necessaris per augmentar l'autoestima col·lectiva, imprescindibles per teixir país. Al president del govern espanyol només li va costar deu dies reunir els tres campions del món de velocitat i les seves motos a La Moncloa. Ho té molt fàcil per embolicar-los amb la bandera espanyola. Tant com problemàtic és que qualsevol d'ells n'exhibeixi una de diferent. Avui dia, tots els detalls compten i en moments com el que vivim, poques coses passen sense un motiu. No és casualitat que, un cop celebrades les festes populars, els primers compromisos comercials, institucionals i periodístics s'atenguin a la capital espanyola. Sobretot en el cas de Marc Márquez, especialment sagnant perquè el seu títol ha trencat tots els esquemes. El seu equip (Honda) és del Japó, i és del tot lògic que el vulgui tenir allà una setmana per passejar-lo per la fàbrica i fer que els obrers se sentin partícips de l'èxit com a estímul de productivitat. El seu patrocinador (Repsol) té la seu a Madrid, però ni el fet que el seu president i bona part dels seus responsables de competició siguin catalans ha permès que Márquez estigués a disposició dels compromisos a Catalunya fins ben entrat desembre. Sí, deu tenir tot el sentit que Repsol el volgués una setmana a Madrid.
Queda clar que aquesta seqüència d'esdeveniments no és responsabilitat de Marc Márquez. sinó de la magnitud de la seva gesta. A qualsevol altre pilot català li hauria passat el mateix en funció dels interessos del seu equip i dels seus patrocinadors. I no penseu que acabaré amb la solució de sempre. En aquest cas, ser un estat independent ajudaria a rebre una consideració institucional superior a la que ens tenen ara, però la garantia només vindria si l'equip, el constructor i el patrocinador fossin d'aquí.
I a qui pensi que aquest article és una bajanada, li recomano que pensi la gràcia que fa estar en una cua inacabable per facturar en un aeroport en dia de vaga i veure com arriba el famós o el polític de torn, li obren un mostrador per a ell solet i entra de dret. Oi que emprenya?