Europa irromp en la lliga dual
San Mamés
s'ha construït amb un 50% d'ajudes directes de fons públics
La lliga estatal està esbiaixada des de fa molt de temps. La simptomatologia més clara és el repartiment dels drets de televisió, a partir del qual els dos grans, Barça i Real Madrid, s'emporten més de la meitat del pastís. Això ha fet créixer les diferències entre aquests dos titans respecte a la classe treballadora de la lliga. L'altre mal endèmic del campionat ha estat atacat els últims dies per la Comissió Europea, que veu com certes pràctiques amb determinats clubs de futbol vulneren la lliure competència. Des de fa massa temps, els clubs de primera i segona divisió han viscut aliens a les bones pràctiques econòmiques, començant pels impagaments reiterats a Hisenda i a la Seguretat Social que en els últims temps des de l'Agència Tributària s'han volgut eradicar amb encert. No es pot entendre com a un ciutadà del carrer se li exigeixen certs compliments i els clubs de futbol han anat driblant aquesta realitat a còpia de reiterats incompliments. Per bé o per mal, aquests impagament de tributs eren reiterats en tots els equips de futbol, però el que investiga la Comissió Europea és més greu. Clubs com el Barça, el València, l'Hèrcules, l'Elx, l'Osasuna, el Real Madrid i l'Athletic Club. Especialment destacable és la posició dels dos últims clubs esmentats. Madrilenys i bascos són investigats per haver-se beneficiat directament de fons públics. Els blancs per una requalificació d'unes parcel·les al costat del Bernabéu (que va comprar l'Ajuntament de Madrid) i els lleons per a la construcció del nou estadi de San Mamés. Cal recordar que l'Athletic només pagarà un 25% del seu nou coliseu i la resta està sufragat per la Diputació de Biscaia, el govern basc i la Kutxa. És a dir, de manera directa, els bascos, els agradi o no el futbol, estan pagant la meitat d'un estadi on potser mai posaran un peu. Una infraestructura privada rep un suport massiu d'inversió pública. Això atempta contra la igualtat de la lliga i cal recordar que aquí, l'Espanyol, té un deute de 140 milions d'euros motivat per la construcció de l'estadi de Cornellà que ha pagat tot solet.