Aquesta última setmana ha estat especialment moguda pel que fa a qüestions econòmiques, que ja semblen indissociables de la corrupció –o almenys de la seva possibilitat–, relacionades amb clubs de futbol de l'Estat espanyol i, si atenem particularment al Barça, amb el seu màxim dirigent i el seu jugador més emblemàtic. Però, en espera del que pugui aclarir-se sobre això, ni parlaré de Rosell, a propòsit del cas Neymar, ni dels partits benèfics amb Messi, que, arran dels presumptes tripijocs del seu pare, fa un temps que també té problemes amb Hisenda. Parlaré de la indignació per les preguntes de molts eurodiputats sobre les formes de finançament dels clubs de futbol espanyols i, concretament, sobre els ajuts que aquests hagin pogut rebre de les administracions públiques.

Per les ganes que hauríem de tenir de saber sobre el destí de les nostres aportacions tributàries a l'Estat espanyol, crec que hem de voler que s'investigui si les arques públiques han contribuït al malbaratament dels clubs en fitxatges i altres dispendis. Tampoc no estaria malament que s'investigués la requalificació urbanística d'alguns terrenys. Potser a alguns els està bé que aquests ajuts hagin beneficiat el seu club, que d'aquesta manera ha sigut més competitiu o fins i tot ha evitat la ruïna. Tanmateix, acceptar aquest tracte de favor és donar per bona la corrupció si convé: és, doncs, abraçar l'esperit de la corrupció. Especulant una mica, potser hi ha qui podria argumentar que, de la mateixa manera que l'Estat ajuda diferents sectors –sobre això, s'ha de dir que ajuda infinitament més la indústria automobilística que el món de la cultura–, per què no hi poden haver subvencions públiques als clubs de futbol? Bo, en aquest discutible supòsit, aquests ajuts haurien de ser transparents i sotmetre's a l'opinió de la ciutadania, una part considerable de la qual, encara que no ho sembli, no considera que el futbol sigui una prioritat social. Dic això perquè molts dels ajuts (que, finalment, ni tan sols han evitat el desastre d'algun club que ha estirat més el braç que la màniga) han representat una gran despesa per als contribuents, que han pagat les samfaines dels polítics i, en el cas que en tinguin, els propietaris (sovint especuladors del rajol i bocamolls) dels clubs. També ho dic tenint present aquesta pregunta que Raül Romeva, eurodiputat d'ICV, ja va formular fa quatre anys: “No creu que els bancs haurien de prioritzar donar crèdit a les famílies i les pimes abans que a clubs esportius?” Si jo hagués de respondre, diria “sí”, i fins i tot un altre “sí”. Aprofito per comentar que està en joc que els bancs (i caixes!, controlades per polítics) han donat crèdits als clubs per un tràfic d'influències.

D'altra banda, sent un altre tema, però relacionat amb l'altre perquè té a veure amb un tracte de favor que beneficia els clubs amb el pretext que també a la seva massa de seguidors, és un escàndol el deute futbolístic amb Hisenda. Aquesta afirma que la cosa està sota control i que el deute baixa, però els ciutadans corrents mai no tindrem els ajornaments de pagament que els clubs de futbol han obtingut d'una manera tan generosa. Tot això, i ja era hora, és el que investiga la Comissió Europea, que, en canvi, s'equivoca a posar-hi al mateix calaix la qüestió de les societats esportives sense ànim de lucre, i sense tenir pròpiament propietaris, com ho és el Barça. Això pot fer mal. Però, pel que fa a la resta, que investigui. He dit que volia parlar de les indignades reaccions espanyoles a la Comissió Europea, però se m'acaba l'espai. De fet, n'hi ha prou amb les declaracions del ministre Arias Cañete, que resumeixen les de molts altres: “Estem pagant que tenim dos clubs extraordinaris i una selecció que arrasa. Els que no guanyen en l'àmbit esportiu i no tenen una lliga com l'espanyola, volen guanyar així.” I es va quedar tan ample. Ens tenen, doncs, enveja i per això fan aquest joc brut. Enveja de la corrupció? Enveja perquè, mentre potencien el circ del futbol, els governants espanyols cada cop retallen més els serveis públics? Enveja d'una crisi mentidera que els ciutadans paguen més com menys poder tenen? És clar que Europa, amb la seva dictadura econòmica al servei dels mercats financers, també té part de culpa.