En altres circumstàncies el partit d'avui contra el Getafe hauria marcat la temperatura de sensació del Barça acabada la primera fase de la temporada. Predomina la memòria de peix i el que passi aquesta tarda al Coliseum Alfonso Pérez hauria determinat l'estat d'ànim de la culerada durant l'aturada nadalenca. L'equip se'n va amb els deures fets: amb la supercopa d'Espanya a la butxaca; líder en la lliga si guanya; classificat per als vuitens de final de la Champions com a primer del seu grup i continua en la copa. Sí, evidentment que pot millorar, però un balanç així el signaria l'entrenador de qualsevol equip del món, especialment si, com és el cas del Tata Martino, es produeix en el seu primer any a la banqueta. Però tant se val. Tot és condicional perquè fa dies que la qüestió esportiva no marca l'agenda del club.

Abans que Messi provoqués l'incendi que ahir el seu pare va voler rebaixar amb declaracions conciliadores, Sandro Rosell es reservava l'anunci de la renovació d'Iniesta fins al 2018 com a pinyol informatiu del balanç d'abans de Nadal. Va quedar en segon pla perquè el president va respondre primer als tres temes extraesportius que fins aleshores preocupaven més la directiva, si deixem de banda la remodelació o construcció d'un nou Camp Nou. Està “encantat” de poder aportar tota la documentació sobre el contracte de Neymar a l'Audiencia Nacional; va defensar amb contundència que el Barça compleix escrupolosament la llei espanyola que li permet no convertir-se en societat anònima; i va posar la mà al foc per Messi i el seu entorn respecte de les informacions dels dos diaris espanyols de més difusió que han relacionat el pare de l'argentí amb el blanqueig de diners procedents del narcotràfic. Responent a una pregunta, va afirmar amb una claredat que jo no li havia sentit, que Leo ha de ser el jugador més ben pagat del món perquè és el millor. Després d'aquest missatge, van causar una tremenda sorpresa les duríssimes declaracions de Leo Messi a El Món a RAC 1, de Jordi Basté, responent a Javier Faus, que en el mateix programa havia posat en dubte la necessitat de renovar cada sis mesos “aquest senyor”. Mala peça al teler. Faus no és dels que parlen perquè tenen boca i, per tant, és difícil que se li escapi el que no vol. Quan Messi reacciona ja han passat deu dies de la intervenció del vicepresident, ha tingut temps de rumiar exactament què vol dir –envia un àudio per e-mail–, i dispara per elevació quan afirma que el Barça no es pot portar com una empresa i reivindica directius a l'altura del millor equip del món. L'enfrontament públic, entre un dels pesos pesants de la directiva i el crac deixa Rosell en una situació difícil. No pot –i no vol– desautoritzar Faus i s'ha compromès públicament a millorar el contracte de Messi, cosa que probablement es produirà en breu. Hi haurà abraçades i declaracions d'amor, però aquests episodis passen factura.