La minúscula superfície de Mònaco –únicament dos quilòmetres quadrats– és inversament proporcional a la seva gegant capacitat d'atracció. El clima, la qualitat de vida i tots els beneficis fiscals inherents han conduït cap al principat magnats de tota mena, passant pels actors i els esportistes d'elit. El seu ganxo també l'han convertit en escenari de referència en el calendari automobilístic, en el mundial de ral·lis i en la fórmula 1. Però els equips propis de futbol o de bàsquet adscrits a la federació francesa, havien passat els últims anys a un anonimat. Lluny dels focus, del glamur que es respira a la zona. Això, però, està canviant.

L'ascens de l'equip de futbol a la primera divisió el curs passat ha marcat un punt d'inflexió. Amb l'ascens de categoria, ha arribat la injecció econòmica de Dmitri Ribolovlev. Aquest empresari nascut a Perm (Rússia) va invertir a l'estiu al voltant de 150 milions d'euros per convertir l'equip en campió a França –han arribat Abidal, Falcao, Toulalan i Moutinho– i classificar-lo per a la lliga de campions. El curs que ve, no pensa frenar-se i un dels reforços estel·lars pot ser el porter del Barça Víctor Valdés. Aquesta manera de fer, a menor escala, però amb la mateixa ambició, s'està vivint en el bàsquet. Un equip oblidat –l'últim cop que va militar a Pro A va ser el 1991– i que el curs 2011/12 militava a l'NM2, la quarta categoria a França. L'equivalent a l'EBA. Ara es troba a l'NM1, però la intenció és propulsar-se a la Pro A en un parell de cursos. Com? Doncs amb la inversió de Sergei Diadetxko, que aporta el 70% del pressupost actual (1,2 milions d'euros). No ha escatimat esforços per convèncer jugadors i, en alguns casos, oferint-los contractes més propis dels equips capdavanters de Pro A que no pas de l'NM1. És el cas de Derrick Obasohan, exaler de la Penya, que hauria firmat un contracte per dues temporades a raó de 200.000 euros cada una, segons diverses fonts. Seria el jugador més ben pagat de la història de la categoria. L'altre fitxatge estel·lar de l'estiu, Dusan Kecman, va deixar l'equip el primer mes de competició.

La pressió per un favoritisme indissimulat és brutal. L'1-2 en les tres primeres jornades va generar nerviosisme, però l'equip dirigit per Savo Vucevic –és oncle del pivot dels Magic Nikola– lliga dotze triomfs i ha arribat al parèntesi nadalenc líder en solitari (13-2) i sent el millor atac en la competició (82,2 punts). Les coses rutllen i, si és així, segur que Diadetxko no estarà temptat de sacsejar l'equip i fer canvis. El seu tarannà és ja conegut en el bàsquet europeu perquè és propietari també del Donetsk ucraïnès, club que va propulsar del no res fins al títol de lliga el curs 2011/12. Visceral i impulsiu, era (i és) capaç de fitxar en funció de les estadístiques o d'acomiadar jugadors perquè ell –i el seu criteri és irrebatible– considera que són poc útils a l'equip. El lligam de l'empresari amb Mònaco és de fa gairebé dos anys, quan va arribar-hi a principis del 2012, buscant refugi amb la seva dona i fills després de driblar un intent d'assassinat. Va ser el fundador del Rodovid Bank, entitat que va fer fallida el 2009 després d'una de les estafes més grans que es recorden a Europa de l'Est i que va haver de rescatar el govern ucraïnès, amb una injecció de 3.000 milions d'euros.

Ell i la seva excentricitat poden tornar el Mònaco a l'elit del bàsquet francès, però el club faria bé de construir bases sòlides en paral·lel. Potencial econòmic, el país, en té. Almenys per evitar que, si un dia marxa, no quedi despullat. El mecenatge sense xarxa acaba malament i n'hem viscut casos de prop.