Messi no té la con­dició d'amfibi, de poder sobre­viure i moure's amb tota la natu­ra­li­tat en dos medis tan dife­rents com l'aigua i l'aire lliure. Amb ell, això passa al camp de fut­bol i fora: dins, és insu­pe­ra­ble; fora, no és tan hàbil. Pot man­te­nir un diàleg cor­recte, fal­ta­ria més, però ha demos­trat que no se li pot exi­gir la retòrica que molts dels seus pai­sans exhi­bei­xen. I tam­poc sem­bla que això sigui un pro­blema, perquè Messi és vene­rat pel que fa dins del camp i no per les coses que diu, que són poques i insubs­tan­ci­als. Als culers, però, poc que els importa. D'això, poden estar-ne ben segurs.

No obs­tant això, algú ha cre­gut que el dis­curs de Messi cal dotar-lo de certa alçada i ja han començat els pro­ble­mes. Així, deu ser per això, o per una altra causa, que l'empresa que ha creat el juga­dor per ges­ti­o­nar el seu patri­moni i les opor­tu­ni­tats de negoci que li apa­rei­xen ha con­trac­tat els ser­veis d'una firma de comu­ni­cació per allò de l'estratègia. Bé, després del que van posar en escena la set­mana pas­sada, pot­ser millor que revi­sin de dalt a baix el manual de com no enfon­sar-lo. No es pot fer més el ridícul.

I el pit­jor no és que l'empresa en qüestió hagi que­dat retra­tada, sinó que Messi ha que­dat en una situ­ació gro­tesca i des­co­ne­guda. Per això, sent impròpia la vinyeta que ens ha que­dat del juga­dor –l'empleat més ben remu­ne­rat del Barça–, cri­ti­cant un dels direc­tius del club, no podem més que no tenir-li en con­si­de­ració, perquè pot­ser ell ni en té la culpa, ni sabia el que estava fent ni pot­ser estava al cas del que pas­sava a deu mil quilòmetres del seu país. L'esport d'escal­far el cap a un juga­dor ja ens el conei­xem prou.

Així, a causa de la situ­ació gene­rada al club per dues fra­ses mal ajus­ta­des (la d'un matus­ser Faus i la d'un des­pro­por­ci­o­nat Messi), faran bé els impli­cats de veure's les cares al més aviat pos­si­ble i endreçar la casa, que prou embo­lics té el Barça amb les deman­des, les ame­na­ces de que­re­lles i els avi­sos dels orga­nis­mes de mul­tes.

Messi ha de seguir el millor con­se­ller que té, que és ell mateix. I si és pos­si­ble, apli­car-se els seus con­sells al camp i dei­xar el que bro­lla al seu vol­tant perquè lo li fa cap bé ni l'interessa. Que ho deixi perquè ho recu­lli el camió d'escom­bra­ries i ho dipo­siti en alguna de les tertúlies que viuen de remoure aques­tes fote­ses.

Espe­rem que el pro­per cop que Messi parli ho faci sense lle­gir un comu­ni­cat parit amb mala baba i sense sen­tit comú, com quan va dir que Faus vol diri­gir el club com una empresa. Messi i la seva agència de comu­ni­cació han de saber que gràcies al fet que el Barça és una mul­ti­na­ci­o­nal que alça les seves estre­lles al cel, aques­tes cobren el que cobren cada any. Només perquè hi ha qui diri­geix el club com una empresa i no com un equip de barri.

Ens queda el con­sol que de tot el que va dir el crac, només ens cre­iem que estima la seva gent i, òbvi­a­ment, el seu pare. La resta, ho obli­da­rem ràpida­ment perquè tot ple­gat és impropi del juga­dor dir el que li van fer dir.