La victòria del Barça al camp del Getafe pot arri­bar a ser molt més impor­tant del que sem­bla. Per començar, ha por­tat la pau al club ara que arri­ben les fes­tes de Nadal i dues set­ma­nes sense fut­bol. Uns quants ter­ratrèmols han sac­se­jat la ins­ti­tució les últi­mes set­ma­nes. Les decla­ra­ci­ons cre­ua­des entre la gran estre­lla de l'equip, Leo Messi, i el vice­pre­si­dent econòmic, Javier Faus, i la sol·lici­tud del jutge Ruz, de l'Audi­en­cia Naci­o­nal, a la direc­tiva d'entrega el con­tracte de Ney­mar per deci­dir si admet a tràmit una que­re­lla pre­sen­tada per un soci con­tra el pre­si­dent, San­dro Rosell, per apro­pi­ació inde­guda han remo­gut l'entorn del club més del que ja ho està habi­tu­al­ment. Una der­rota a Getafe i la pèrdua del lide­ratge, com pin­tava que pas­sa­ria en el pri­mer quart d'hora de par­tit, hau­rien estat ter­ri­bles. Perquè les mogu­des ins­ti­tu­ci­o­nals s'hau­rien mul­ti­pli­cat per cinc i s'hi hau­rien afe­git les crítiques a l'equip fins que tornés el fut­bol el dia 5 de gener al Camp Nou con­tra l'Elx.

Però entorn i mogu­des al marge, la victòria i, sobre­tot, com va arri­bar poden fer molt de bé al Barça de Gerardo Mar­tino. L'equip blau­grana no estava acos­tu­mat últi­ma­ment a remun­tar. No havia estat capaç, ni a Bil­bao ni a Ams­ter­dam, de reac­ci­o­nar després que el rival s'avancés. No hi va haver reacció cap de les vega­des. En canvi, a Getafe, quan les coses ana­ven pit­jor, els de Mar­tino van reac­ci­o­nar com ho fan els cam­pi­ons. Amb cinc gols i con­trol del joc. És impor­tant veure sobre­tot com ho van fer. Va ser amb els sig­nes d'iden­ti­tat del millor Barça. Amb la pressió, amb tot l'equip jugant en camp con­trari, amb les línies molt jun­tes, amb com­bi­na­ci­ons cur­tes entre els juga­dors, amb con­ti­nus movi­ments dels fut­bo­lis­tes cre­ant espais i gene­rant línies de pas­sada. El Barça va fer un nefast par­tit en els pri­mers vint minuts i un par­tit excel·lent en els setanta següents. Es va veure l'equip que ho va gua­nyar tot. Per això el par­tit de Getafe pot ser molt impor­tant per al futur. Perquè tot­hom enten­gui què s'ha de fer per con­ti­nuar sent els millors. Sim­ple­ment recu­pe­rar allò que es feia i que no s'estava fent. Allò que si es fa, con­ver­teix el Barça en inven­ci­ble i si no es fa, en ter­re­nal. Que porta l'equip al màxim jugui qui jugui. Perquè a Getafe no hi eren Valdés, Xavi, Messi i Ney­mar.

Pre­ci­sa­ment aques­tes absències van ser­vir també perquè en el par­tit de Getafe es rei­vin­di­ques­sin altres fut­bo­lis­tes que poden ser molt impor­tants en la segona part de la tem­po­rada. Per començar, Pedro. Tres gols que el poden apro­par més a la titu­la­ri­tat. També Cesc, que està sig­nant la seva millor tem­po­rada des que va tor­nar al Barça. I sobre­tot Ini­esta. El de Fuen­te­al­bi­lla, abans de sig­nar la reno­vació fins al 2018, va ofe­rir un par­tit grandiós. Estava més baix del que és nor­mal, el man­xec. Amb ell de nou a un gran nivell, el Barça és més Barça.