Gaudim del Nadal i reflexionem

Ja estem aca­bant el 2013 i és hora de fer una ullada per valo­rar l'any i pen­sar què volem o neces­si­tem millo­rar de cara al 2014. En el meu cas crec que, mal­grat tot el que ha pas­sat, l'any ha sigut bo. Això sí, amb mol­tes coses a millo­rar i d'altres a can­viar amb certa urgència.

Ja és 25 de desem­bre, dia de Nadal i un bon moment per estar en família i gau­dir dels que ens esti­men i ens donen pau i tran­quil·litat. Un dia que aporta il·lusió i bones esto­nes que ara mateix no és poca cosa, i no penso només en l'aspecte polític i econòmic. Sí, és un dia per rela­xar-se, men­jar bé (els que tenim la sort de poder-ho fer) i recor­dar anècdo­tes i epi­so­dis pas­sats que ens aju­den a riure i obli­dar, almenys durant una estona, allò que no ens agrada o ens ha fet patir. Aquesta és la màgia del Nadal. A tots ens va molt bé aquest parèntesi nada­lenc per des­con­nec­tar i recar­re­gar les bate­ries i n'estic segur que a l'actual junta direc­tiva del Barça, al direc­tor espor­tiu i l'entre­na­dor també els anirà molt bé aquest petit des­cans. Han sigut uns últims mesos molt moguts i plens de notícies que per­ju­di­quen el nos­tre club.

Ahir a la nit, com cada any, ens vam reu­nir en família per cele­brar junts la nit de Nadal i el meu ani­ver­sari (42). Com és tra­dició vaig cui­nar jo amb l'ajuda de la meva dona i les filles. Al final de la nit, després del sopar i ja més tran­quils, vam aca­bar par­lant de mol­tes coses i, entre d'altres, del Barça. Òbvi­a­ment, hi havia posi­ci­ons dife­rents i algu­nes poc con­tras­ta­des (cosa que veig que és molt habi­tual, per desgràcia), però al final el que és clar és que tots esti­mem el Barça i volem el millor per al nos­tre club. Això em fa refle­xi­o­nar i fa que em pre­gunti per què hi ha tan­tes dis­pu­tes i guer­res civils al nos­tre club. I això que anem pri­mers en la lliga i hem pas­sat d'eli­mi­natòria en la lliga de cam­pi­ons i la copa. Si tots esti­mem el Barça sense sego­nes inten­ci­ons no hau­ria de ser gens difícil tro­bar el con­sens, la tran­quil·litat i la il·lusió de tota la massa social, la junta direc­tiva, els peri­o­dis­tes, els juga­dors, el cos tècnic i els sim­pa­tit­zants. Però, per desgràcia, la cosa no és així i tam­poc podem ser inno­cents.

Arri­bats a aquest punt és impor­tant que fem un esforç i refle­xi­o­nem. Ara és el moment de fer-ho. El pri­mer pas és reconèixer que no hem ges­ti­o­nat gens bé temes impor­tants com Ney­mar, Messi, la grada jove, etc. Últi­ma­ment s'ha par­lat molt del nos­tre club per temes rela­ci­o­nats amb deman­des, mul­tes i enfron­ta­ments i, sin­ce­ra­ment, molts s'hau­rien pogut evi­tar abans de començar. Com? Sim­ple­ment fent les coses bé i sense dei­xar cap dubte o lloc a inter­pre­ta­ci­ons. Senyors de la junta, el pro­blema el tenim a casa, dins del club. La caverna mediàtica, que sem­pre ens inten­tarà deses­ta­bi­lit­zar, no és el pro­blema, és una de les con­seqüències. Espe­rem que tots refle­xi­o­nin, des del senyor Rosell fins a l'entre­na­dor Mar­tino pas­sant pels juga­dors... A veure si aquesta reflexió ens aporta bones coses per a aquest 2014, començant per por­tar un parell de cen­trals. Bon Nadal i feliç 2014 a tots.