Els valents que acos­tu­men a seguir aquesta columna cada dilluns saben que habi­tu­al­ment és un espai de rugbi, però com que avui és un dia de selec­ci­ons, apro­fi­ta­rem l'avi­nen­tesa per par­lar de totes dues coses alhora.

La història de la selecció cata­lana de rugbi és de les més riques, i alhora és una mos­tra fefa­ent de la total impos­si­bi­li­tat d'asso­lir la ple­ni­tud espor­tiva com a nació en el marc de l'Estat espa­nyol. La frus­tració que pro­voca la falta de reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nal és un fet que no sem­pre s'ha vis­cut així. En el cas del rugbi, la fede­ració cata­lana va ser una de les fun­da­do­res de la fede­ració inter­na­ci­o­nal, en un pla d'igual­tat amb la resta de països. En un esport d'arrels britàniques com el rugbi, ningú no va veure com una ano­ma­lia que naci­ons sense estat, com Gal·les, Escòcia i Cata­lu­nya, pogues­sin gau­dir d'una ofi­ci­a­li­tat plena. L'ale­gria va durar poc, però. Espa­nya va sabo­te­jar la presència inter­na­ci­o­nal del rugbi català de bell antuvi, una acti­tud que s'ha man­tin­gut cons­tant fins avui en totes les dis­ci­pli­nes espor­ti­ves.

Tor­nant al rugbi, les poten­ci­a­li­tats d'una selecció ofi­cial cata­lana són tan grans que fan venir sali­vera als fans d'aquest esport. Cata­lu­nya podria bas­tir una selecció de nivell Sis Naci­ons amb juga­dors d'amb­dues ban­des dels Piri­neus, igual que Irlanda, que con­voca juga­dors de la república i dels com­tats del nord sota sobi­ra­nia britànica. Fa uns quants anys, hi va haver un pro­jecte impul­sat per per­so­na­li­tats des­ta­ca­des del rugbi nord-català, que volia impul­sar una selecció cata­lana ofi­cial amb ban­dera andor­rana. La idea va estar molt a prop de fer-se rea­li­tat, fins que els diri­gents de l'esport espa­nyols se'n van assa­ben­tar i van inter­ve­nir per posar tots els pals a la rodes pos­si­bles i impos­si­bles.

Els cata­lans no podem ni somiar amb un esta­tus com el de Gal·les o Escòcia, que com­pe­tei­xen inter­na­ci­o­nal­ment sense cap impe­di­ment. Ens agradi la inde­pendència, la ter­cera via o l'auto­no­mia, hem de ser cons­ci­ents que només amb un estat català inde­pen­dent podrem gau­dir de selec­ci­ons espor­ti­ves ofi­ci­als.