Nate Davis, el nostre ‘Sugar Man'
Un altre Informe Robinson per a la videoteca. Si els últims mesos del 2012 ens vam emocionar amb Searching for Sugar Man, acomiadem el 2013 amb una història amb certs paral·lelismes amb la de Sixto Rodríguez, el cantautor que va ser elevat durant molts anys a la categoria de mite de tot un continent, l'australià, sense saber-ho. És la de Nathaniel Davis (Columbia, 1953), estrella indiscutible de la lliga espanyola de bàsquet des de final dels setanta fins a mitjan dels vuitanta, i desaparegut d'un dia per l'altre enmig d'un misteri mai revelat fins ara. Yo ví jugar a Nate Davis rescata aquest jugador de l'oblit i ens explica com va deixar-ho tot per cuidar la seva dona, que va morir al cap de pocs anys. Avui, Davis ha aterrat en la seixantena, treballa de conserge i ha optat per l'anonimat durant dues dècades en què no ha explicat a ningú fins a quin punt va captivar els aficionats de la lliga amb mitjanes de més de vint-icinc punts per partit i un reguitzell d'esmaixades fins aleshores mai vistes a aquesta banda de l'Atlàntic. Retornat al Ferrol pels productors del documental, Davis es descobreix com la llegenda que és i ens emociona amb la seva història, una d'aquelles que engrandeix l'esport.
Els aficionats al bàsquet no ens podem queixar de videoteca. I no parlo de cinema, que també n'hi ha i del bo –penso en Hoosiers (1986) i en He got game (1998)–, sinó de documentals. Youtube posa al nostre abast treballs de primer ordre que posen a prova la nostra capacitat d'emocionar-nos amb el nostre esport. En la meva llista de favorits, tres recomanacions: l'imprescindible Come fly with me (1989), que repassa els primers anys de la irrupció d'un jove Michael Jordan en l'NBA. El colpidor Once brothers (2010), que narra el distanciament entre Drazen Petrovic i Vlade Divac arran de la guerra dels Balcans. I el gran, More than a game (2008), que mostra la trajectòria de Lebron James i quatre dels seus companys d'equip a l'institut. Si no els heu vist, no us els perdeu. I sobretot, que tingueu un gran any, basquetmaniàtics!