Revalorant el futbol osonenc
Encara el recordo a Peralada, tímid, però no tant com el seu amic Leo Messi, entrenant-se amb els jugadors que comandava l'aleshores entrenador del primer equip del FC Barcelona, Frank Rijkaard. De fet, era el juliol del 2004, però Oriol Riera ja havia debutat amb l'holandès a l'estadi Do Dragão, en el partit inaugural d'aquesta instal·lació que havia d'acollir l'Eurocopa del 2004. Riera era jove, molt jove. Durant les hores mortes en la concentració parlava habitualment amb l'extrem francès Giuly –“perquè és nou i vol saber on és”, explicava a El 9 Nou–, s'entenia bé amb el flamant fitxatge, Ronaldinho, i m'explicava, per sobre de tot, que admirava Xevtxenko per “la seva profunditat i el seu joc d'esquena”.
Tot i ser un home que tenia característiques que agradaven al cos tècnic, Riera no va fer carrera al primer equip. Va fer les maletes i s'ha esperat nou anys per retornar amb honor a un primera divisió i, a més a més, debutar (i amb gol!) amb la catalana. Treballador incansable, rodamón del futbol, és un dels pocs productes del planter osonenc que ha triomfat. De fet, me n'alegro molt, ja que la seva expressió –en aquell sofà de Peralada on el vaig entrevistar, molt a prop d'on seia un joveníssim Leo Messi– ja traspuava que, tard o d'hora, acabaria aconseguint el seu objectiu.
Pocs osonencs han assolit nivell per arribar a jugar a l'elit del futbol estatal, més enllà de Josep Maria Sala, Lluís Codina i Gerard Autet. Últimament, n'hem tingut que han fet les Amèriques i han trobat espai a racons força insospitats, com Manel Expósito a Nova Zelanda i Baruc a Hong Kong. Però, la gran temporada que Riera fa a l'Osasuna, combinada amb el debut com a internacional català, fa del de Calldetenes un dels nous referents –i possiblement per anys– del futbol d'aquesta comarca. És el moment, doncs, de reivindicar els productes esportius del planter osonenc, el model futbolístic que han estructurat alguns clubs. I, sobretot, fer entendre als menuts de la comarca que la constància i l'esforç és la base de l'èxit. Possiblement, passaran força eternes promeses osonenques pels planters del Barça i l'Espanyol, però Riera ha demostrat que fora d'aquests clubs hi ha vida i la possibilitat de créixer, i molt, com a professional. Felicitats, Oriol.