Eduard Viles i el mecenatge esportiu
Eduard Viles, de 22 anys, és un dels màxims exponents de la saba nova de la velocitat catalana, juntament amb Sergio Ruiz i Adrià Burriel. El curs passat va obtenir la medalla de bronze en el relleu de 4x100 m de l'europeu sub-23 de Tampere i en el mundial absolut de Moscou es va quedar a sis centèsimes d'accedir al final de festa jamaicà amb Usain Bolt i companyia després de signar un nou registre estatal (38.46), formant quartet amb el sabadellenc Ruiz, i els madrilenys Ángel David Rodríguez i Bruno Hortelano. El velocista de Sant Joan de Mediona, que va iniciar la seva trajectòria esportiva corrent com a extrem de l'equip de futbol del seu poble, ha posat en marxa una campanya en què busca el suport econòmic necessari per poder continuar progressant com a atleta i especialment per assolir la fita de competir en la pròxima cita olímpica. Amb l'eslògan “Perseguint un somni. El somni olímpic”, l'atleta del CA Igualada busca companys de viatge amb els Jocs de Rio de Janeiro 2016 a l'horitzó. Viles considera que l'única manera d'aconseguir el seu propòsit és tenir dedicació plena, i per això tota col·laboració serà molt ben rebuda. Ja es veurà quina resposta té la crida del velocista català i si la seva carrera esportiva pot anar superant etapes fins a l'estació final. Aquest mateix curs el gran repte serà l'europeu de Zuric, per al qual s'han encarit considerablement les mínimes de participació. La dels 100 m, per exemple, és de 10.30, només dues centèsimes superior al rècord català de Jordi Mayoral (10.28) i que ja estava en el punt de mira de Viles des dels 10.36 que va acreditar la temporada passada. En tot cas, i tornant a les qüestions pecuniàries, s'haurà de veure si les empreses que vulguin associar-se a la imatge de l'atleta altpenedesenc es podran beneficiar dels tan reclamats avantatges fiscals.
A finals d'any, el Consell Superior d'Esports (CSD), la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE) i l'Associació d'Esportistes van anunciar el que anomenen Activitats de Mecenatge Esportiu, en vigor des de l'1 de gener. Aquestes accions seran finançades amb aportacions i donacions d'empreses, amb un màxim de 50.000 euros, que es podran deduir fins al 40% de la quantitat aportada en la quota de l'impost sobre societats. Caldrà conèixer la lletra petita d'aquesta iniciativa i com es concreta tot plegat, però de moment sembla una activitat restringida, molt vinculada a la marca Espanya i dirigida pel mateix CSD per potenciar determinats sectors i modalitats esportives. És evident que les deduccions fiscals, tant necessàries com imprescindibles en aquesta època de vaques magres, s'haurien de fer extensives a tot tipus de patrocinis esportius.
Ja fa temps que en el món de l'esport s'estan buscant fórmules més o menys imaginatives per capejar la crisi, i s'han iniciat campanyes de micromecenatge des de la mateixa Federació Catalana de Vela o la selecció espanyola sub-21 d'hoquei sobre herba, que va seguir aquesta via per poder finançar la seva participació en el mundial a l'Índia. Un dels últims casos és el del BM Granollers, que dimecres va aconseguir els 2.500 euros necessaris per restaurar els 17 trofeus més importants del club, i durant el 2014 podrà organitzar diversos actes per celebrar com toca el 70è aniversari de la fundació del club. Són iniciatives més o menys reeixides enfront d'altres casos singulars i lamentables, com el de la gimnasta terrassenca Natàlia Garcia Timofeeva, que la temporada passada va poder competir en l'europeu i el mundial de rítmica en representació de la federació espanyola gràcies al suport econòmic familiar, i el del nedador andalús Rafa Muñoz, encara recordista mundial de 50 m papallona, que ha hagut d'abandonar el centre de Marsella, on s'entrenava, i exercitar-se a l'Hospitalet per la falta de suport de la federació que presideix Fernando Carpena.
