El gest ‘natural' d'Ángel Di María
He llegit en algun lloc que, sopant amb un grup d'escriptors espanyols, Susan Sontag va comentar amb estranyesa i fins i tot amb una certa indignació el costum dels homes espanyols de “posar-se bé els collons” sortint del vàter després d'orinar. I que en cap altre lloc del món havia vist fer-ho tant. A desgrat meu, no sóc tan viatgera com ho va ser la gran intel·lectual nord-americana, de manera que no m'atreveixo a comparar-ho amb el que he vist en altres llocs, però sí que puc dir que he observat aquesta determinada gestualitat en molts espanyols i, pel fet de viure on visc, sobretot en molts catalans. Hi afegiré, però, que no només ho he vist quan surten del vàter, sinó en qualsevol moment en què els ve de gust o suposo que els molesta alguna cosa que, per la meva fisiologia, ignoro. Gosaria dir que fins i tot n'hi ha alguns que ho tenen com un tic i que es passen el dia remenant-se els genitals sense dissimular i com si fos la cosa més normal del món. No sé si es fa en altres llocs, doncs, però he vist que aquí es fa molt. El cas, però, és que Ángel Di María, jugador argentí del Real Madrid, ha afirmat fa poc que la dita gestualitat és un universal masculí.
Di María, anomenat El Fideo pel seu cos esprimatxat, ho ha donat a entendre demanant disculpes per haver-se tocat els genitals quan va ser substituït per Bale durant el transcurs del partit entre el Madrid i el Celta de diumenge passat al Santiago Bernabéu. El Celta plantava cara al Madrid, que estava jugant fatal, de manera que l'afició va aprofitar el canvi de Di María per xiular. El jugador, doncs, es va tocar l'entrecuix i, suposo que amb la mateixa mà, després va fer una encaixada amb Ancelotti, que potser no va veure el gest precedent, com tampoc bona part del públic. Però les càmeres televisives, tan omnipresents, van enregistrar el tocament genital, de manera que El Fideo es va sentir obligat a demanar perdó: no havia volgut ofendre ningú amb un moviment que va definir com a fortuït i instintiu. “Me acomodé”, va dir en una emissora de ràdio quan el Madrid havia obert un expedient al jugador, que cobra cinc milions d'euros nets per temporada, però del qual es creu que està ressentit perquè, per imposició de Florentino Pérez, cada cop juga menys en benefici de Bale, el superfitxatge madridista de la temporada, i al club li obren les portes perquè se'n vagi. El cas és que va afegir: “Va ser un gest natural que fem tots els homes.” No sé si, afirmant el gest com un universal masculí, Di María va voler emular el seu compatriota Borges, del qual crec recordar que va dir alguna cosa semblant a: “El que li passa a un home li pot passar a qualsevol.” En tot cas, el comentari del futbolista em fa sentir una certa ferum de mascle... I em remet a aquella mena d'insolència, també tan masculina i tan celebrada en el món del futbol, amb la qual es pot dir: “Els meus collons me'ls toco quan vull.”
El Madrid ha decidit girar full pel que fa al gest barroer de Di María i ha tancat l'expedient. Els mandataris del club blanc potser també consideren que va fer un gest natural que fa qualsevol home. Diferentment, el comitè de competició va sancionar Javier Aguirre amb quatre partits perquè, durant el partit entre l'Osasuna i l'Espanyol, l'entrenador d'aquest últim va insultar l'àrbitre Ignacio Iglesias Villanueva cridant: “Esto es amarilla, hijo de puta.” En llegir-ho em vaig estranyar perquè, com que és mexicà, em sembla més propi que Aguirre cridi “hijo de la chingada”, una expressió terrible que exemplifica l'hipermasclisme mexicà: com explica Octavio Paz a El laberinto de la soledad, per al mexicà la deshonra no consisteix a ser fill d'una dona que voluntàriament es prostitueix, sinó a ser fruit d'una violació. Això implica que, per al mexicà, la vida és una possibilitat de chingar o de ser chingado (com també ho és, per a molts, el futbol) d'acord amb una concepció de les relacions socials com un combat que engendra fatalment una divisió entre forts i febles. El cas és que, segons va explicar després en roda de premsa, l'entrenador de l'Espanyol va dir “hijo de puta” afegint-hi “chingada madre”. És a dir, que ha après una cosa sense perdre l'altra. I, dient-ho vint o trenta vegades cada partit, ho troba lleig, però normal, no sé si natural, com molts creuen que ho és anar insultant les dones als camps de futbol i en qualsevol altre lloc.