Avui es reprèn el Dakar. Quan falta una set­mana de com­pe­tició i pen­dents de la incògnita que suposa la part del recor­re­gut que tra­vessa ter­ri­tori bolivià, l'edició d'enguany serà recor­dada per haver recu­pe­rat l'essència d'aven­tura i de duresa de la versió ori­gi­nal. En tota l'època ame­ri­cana, mai s'havien vis­cut epi­so­dis com els d'aquesta set­mana pas­sada, que van pro­vo­car, per exem­ple, que en una sola etapa aban­do­nes­sin una quarta part dels par­ti­ci­pants. De fet, després d'haver de dei­xar el desert mau­rità pel perill d'atacs armats, algu­nes de les edi­ci­ons afri­ca­nes no van arri­bar a ser tan dures. Els orga­nit­za­dors man­te­nen al peu de la lle­tra la seva màxima: “Si es quei­xen, anem bé.”

No es pot asse­gu­rar que l'edició del 2014 també serà recor­dada per la con­se­cució d'un doblet català. A hores d'ara, però, el lide­ratge de Marc Coma en motos i Nani Roma en cot­xes és més que espe­rançador. No tant pels 42 minuts d'avan­tatge d'un i els 30 de l'altre (aques­tes diferències en aquesta cursa podrien aca­bar sent insubs­tan­ci­als), sinó per com han superat el suplici de les eta­pes ante­ri­ors i com n'han sor­tit, d'enfor­tits. I més encara si es té en compte l'experiència que acu­mu­len els dos cata­lans en aquest tipus de com­pe­tició.