El futbol és un món d'especulació. Abans del partit s'especula sobre qui és el favorit, què pot passar, quina serà l'alineació titular o quines seran les claus del duel entre moltes altres coses. I després del xiulet final comencem a abusar del condicional per especular amb el que estem segurs que hauria passat... Si hagués jugat un i no l'altre, si els canvis s'haguessin fet abans o després, si hagués entrat aquell gol cantat, si l'àrbitre no s'hagués equivocat o si el partit hagués durat cinc minuts més. Les especulacions no han de tenir mai el mateix valor que els fets. Dissabte passat, per exemple, Gerardo Martino va triar jugar-se el lideratge de la lliga contra l'Atlético amb el Barça més on fire que s'ha vist aquesta temporada. Això és un fet. En canvi, vam acabar el dia especulant amb el que hauria pogut millorar –mai empitjorar– la prestació de l'equip si Messi o Neymar o tots dos no haguessin començat el partit a la banqueta.

Fets! Sabem que el millor Barça de Martino el veurem amb Messi i Neymar a la gespa, perquè sabem el que han demostrat i el que són capaços de fer. Però també sabem que ni l'un ni l'altre, per raons diverses, estaven en les millors condicions dissabte passat. I també sabem que els dos duels de la supercopa, tots dos amb Messi i Neymar al terreny de joc, es van saldar amb idèntics empats i potser amb pitjors sensacions pel que fa a la vulnerabilitat de l'equip blaugrana.I encara un altre fet; el partit de dissabte no és l'últim de la temporada, és a l'equador. I per guanyar la lliga, la copa o la Champions en els pròxims quatre mesos i mig, no només serà vital tenir la millor versió de Neymar i Messi, sinó també la de Pedro, Alexis i Cesc. I perquè això sigui possible, és imperatiu que aquests jugadors, i tots els altres, percebin la relació directa entre rendiment i rol a l'equip. Martino només va respectar un manament elemental de tot bon entrenador: fer jugar els que estan millor. És la millor inversió de cara al futur.