El proper mes de maig es compliran deu anys de la victòria del CN Barcelona en la copa LEN de waterpolo, la segona competició d'àmbit europeu. Es tracta de l'últim títol continental que ha aixecat un club català masculí d'una disciplina que en dels darrers temps ha recuperat l'impuls en l'aspecte mediàtic gràcies als èxits de les noies del CN Sabadell. Les vallesanes, que han traslladat aquesta notorietat al combinat espanyol femení –campió del món l'estiu passat a les Picornell– són les vigents campiones d'Europa de clubs, una fita que per al sector masculí està barrada des de fa gairebé vint anys, quan aquell CN Catalunya de Rollán, Pedrerol, Payà, Niera i companyia va aixecar el trofeu el 1995. Des de llavors, s'ha topat amb un mur infranquejable de maons balcànics i italians, però que ja comença a presentar alguna esquerda com a conseqüència del repic insistent de l'Atlètic Barceloneta.

Des de fa una dècada, l'equip mariner és el clar dominador de les competicions domèstiques de waterpolo, tal com acrediten vuit títols de lliga consecutius. Durant aquest període, el llistó l'ha tingut a Europa, on ha anat aprenent i creixent a poc a poc, pas a pas, per tal de fer-se un lloc entre els grans del waterpolo continental. La missió ha requerit un gran esforç per part del club en un període en què el nostre waterpolo ha estat ben castigat per la crisi, però la persistència de persones com el tècnic Santi Fernández –ara director esportiu– i el suport de la directiva –amb Julián García i Alfons Cánovas al capdavant– ja atorga fruits ben visibles. Sense anar més lluny, la setmana passada, el conjunt mariner es va imposar a la seva piscina al Jug Dubrovnik, un referent d'aquest esport i vigent subcampió europeu. Un 9-8 precedit d'altres resultats ben destacats. Aquesta temporada també s'ha aconseguit superar un altre dels principals equips balcànics, el Rijeka (8-7); s'ha empatat amb un altre il·lustre, el Pro Recco (10-10) i s'ha golejat l'Eger hongarès a domicili (5-11). Una ratxa fins no fa gaire inabastable i que a hores d'ara permet a l'equip comandar invicte el seu grup de copa d'Europa. Guanyar el títol? Possiblement això encara és massa agosarat dir-ho, però el fet de poder-hi aspirar ja suposa un gran salt, el premi a una feina seriosa a la recerca de l'excel·lència que hi ha a Europa.

El curs passat el Barceloneta ja va accedir a la final a quatre del màxim torneig continental, llavors, però, marcat per l'absència d'alguns clubs referents per desavinences amb l'organització. Enguany, sense baixes il·lustres, la fase final es farà a Barcelona i el club mariner, com a amfitrió, té plaça assegurada entre els sis escollits. Però l'equip ha demostrat que no vol ser un simple convidat. Chus Martín, que aquest curs ha rellevat a la banqueta Santi Fernández –ajudat per l'excapità David Martín–, disposa d'una plantilla compensada, formada per nombrosos jugadors sorgits del planter i que han adquirit maduresa esportiva, com Marc Roca, Albert Español, Rubén de Lera. S'hi afegeix el plus que aporten els estrangers, com ara la potència física d'Ubovic i Sziranyi, i l'efectivitat de tir de l'argentí Gonzalo Echenique. Un grup sòlid que es pot veure més reforçat amb l'arribada durant aquest segon tram de temporada d'un vell conegut, Felipe Perrone, una vegada conclosa la competició al Brasil. Si es confirmés l'alta, seria un reforç de primera qualitat que ampliaria el somni del Barceloneta i, en general, dels aficionats del nostre waterpolo: que la copa d'Europa masculina aviat pugui tornar a parlar en català.