El pro­per mes de maig es com­pli­ran deu anys de la victòria del CN Bar­ce­lona en la copa LEN de water­polo, la segona com­pe­tició d'àmbit euro­peu. Es tracta de l'últim títol con­ti­nen­tal que ha aixe­cat un club català mas­culí d'una dis­ci­plina que en dels dar­rers temps ha recu­pe­rat l'impuls en l'aspecte mediàtic gràcies als èxits de les noies del CN Saba­dell. Les valle­sa­nes, que han tras­lla­dat aquesta noto­ri­e­tat al com­bi­nat espa­nyol femení –campió del món l'estiu pas­sat a les Picor­nell– són les vigents cam­pi­o­nes d'Europa de clubs, una fita que per al sec­tor mas­culí està bar­rada des de fa gai­rebé vint anys, quan aquell CN Cata­lu­nya de Rollán, Pedre­rol, Payà, Niera i com­pa­nyia va aixe­car el tro­feu el 1995. Des de lla­vors, s'ha topat amb un mur infran­que­ja­ble de maons balcànics i ita­li­ans, però que ja comença a pre­sen­tar alguna esquerda com a con­seqüència del repic insis­tent de l'Atlètic Bar­ce­lo­neta.

Des de fa una dècada, l'equip mari­ner és el clar domi­na­dor de les com­pe­ti­ci­ons domèsti­ques de water­polo, tal com acre­di­ten vuit títols de lliga con­se­cu­tius. Durant aquest període, el llistó l'ha tin­gut a Europa, on ha anat apre­nent i crei­xent a poc a poc, pas a pas, per tal de fer-se un lloc entre els grans del water­polo con­ti­nen­tal. La missió ha reque­rit un gran esforç per part del club en un període en què el nos­tre water­polo ha estat ben cas­ti­gat per la crisi, però la per­sistència de per­so­nes com el tècnic Santi Fernández –ara direc­tor espor­tiu– i el suport de la direc­tiva –amb Julián García i Alfons Cánovas al cap­da­vant– ja atorga fruits ben visi­bles. Sense anar més lluny, la set­mana pas­sada, el con­junt mari­ner es va impo­sar a la seva pis­cina al Jug Dubrov­nik, un refe­rent d'aquest esport i vigent sub­campió euro­peu. Un 9-8 pre­ce­dit d'altres resul­tats ben des­ta­cats. Aquesta tem­po­rada també s'ha acon­se­guit superar un altre dels prin­ci­pals equips balcànics, el Rijeka (8-7); s'ha empa­tat amb un altre il·lus­tre, el Pro Recco (10-10) i s'ha gole­jat l'Eger hon­garès a domi­cili (5-11). Una ratxa fins no fa gaire ina­bas­ta­ble i que a hores d'ara per­met a l'equip coman­dar invicte el seu grup de copa d'Europa. Gua­nyar el títol? Pos­si­ble­ment això encara és massa ago­sa­rat dir-ho, però el fet de poder-hi aspi­rar ja suposa un gran salt, el premi a una feina seri­osa a la recerca de l'excel·lència que hi ha a Europa.

El curs pas­sat el Bar­ce­lo­neta ja va acce­dir a la final a qua­tre del màxim tor­neig con­ti­nen­tal, lla­vors, però, mar­cat per l'absència d'alguns clubs refe­rents per des­a­vi­nen­ces amb l'orga­nit­zació. Enguany, sense bai­xes il·lus­tres, la fase final es farà a Bar­ce­lona i el club mari­ner, com a amfi­trió, té plaça asse­gu­rada entre els sis esco­llits. Però l'equip ha demos­trat que no vol ser un sim­ple con­vi­dat. Chus Martín, que aquest curs ha relle­vat a la ban­queta Santi Fernández –aju­dat per l'exca­pità David Martín–, dis­posa d'una plan­ti­lla com­pen­sada, for­mada per nom­bro­sos juga­dors sor­gits del plan­ter i que han adqui­rit madu­resa espor­tiva, com Marc Roca, Albert Español, Rubén de Lera. S'hi afe­geix el plus que apor­ten els estran­gers, com ara la potència física d'Ubo­vic i Szi­ra­nyi, i l'efec­ti­vi­tat de tir de l'argentí Gon­zalo Eche­ni­que. Un grup sòlid que es pot veure més reforçat amb l'arri­bada durant aquest segon tram de tem­po­rada d'un vell cone­gut, Felipe Per­rone, una vegada con­closa la com­pe­tició al Bra­sil. Si es con­firmés l'alta, seria un reforç de pri­mera qua­li­tat que ampli­a­ria el somni del Bar­ce­lo­neta i, en gene­ral, dels afi­ci­o­nats del nos­tre water­polo: que la copa d'Europa mas­cu­lina aviat pugui tor­nar a par­lar en català.