Partit sense gols

Costa veure un Atlético de Madrid-Barça o vice­versa amb un 0-0 al mar­ca­dor. Acos­tu­mats a les plu­ges de gols, la super­copa ja va ser un avís, amb l'1-1 –gol impor­tantíssim de Ney­mar– que va repre­sen­tar asso­lir el pri­mer títol de la tem­po­rada. Tècnics argen­tins a les ban­que­tes, amants de la com­pe­ti­ti­vi­tat i també del prag­ma­tisme. L'empat és meri­tori, dóna l'honorífic títol de campió d'hivern, però crec que reforça més l'equip madri­leny, que ha tro­bat un camí per no per­dre con­tra el Barça. La gran actu­ació de Piqué, que va lide­rar una bona defensa, ha fet millo­rar una línia que, espe­ci­al­ment a pilota atu­rada, córners, fal­tes late­rals, trans­me­tia una sen­sació de feblesa impròpia d'un equip que aspira a gua­nyar títols impor­tants. La velo­ci­tat i capa­ci­tat de cor­recció de Masc­he­rano, l'òptim estat físic de Jordi Alba, en atac i en defensa, així com un Dani Alves que no puja tant a l'atac i es manté a la seva zona, a més de l'impa­ga­ble feina de Bus­quets són raons per enten­dre aquesta millora, sense obli­dar-nos, de la bona posició dels mig­cam­pis­tes i de la men­ta­li­tat dels pun­tes, Pedro i Ale­xis, gene­ro­sos en l'ajuda defen­siva. Tot això està molt bé, però al Barça li va fal­tar dese­qui­li­bri, fres­cor i velo­ci­tat en atac, per des­ba­lles­tar la defensa rival, molt tre­ba­llada i orga­nit­zada, amb un gran por­ter. La baixa d'Ini­esta, un dels arma­dors del joc es va notar, però la sen­sació va ser un equip més pre­o­cu­pat de defen­sar i no encai­xar gols que no pas de fer-los. Com­par­teixo la decisió de Mar­tino, que no va fer jugar d'inici Messi, i trobo més dub­tosa la de Ney­mar, que quan va sor­tir, òbvi­a­ment, es va notar. El res­pecte que va tenir l'equip madri­leny al bar­ce­lo­nista no es va tra­duir en ambició per part del Barça, que es va con­for­mar amb l'empat. El que sí que es nota és el res­pecte i l'admi­ració que l'argentí s'està gua­nyant de tot­hom, per la seva sen­sa­tesa, pon­de­ració i conei­xe­ments. No s'han de per­dre de vista les inna­tes qua­li­tats de l'equip, basa­des en un fut­bol tècnic, ofen­siu, ràpid i gole­ja­dor. Els empats són bons quan no es pot gua­nyar, però el Barça està dis­se­nyat per bus­car sem­pre els tres punts, via per gua­nyar títols.