Que Cristiano Ronaldo ha guanyat la Pilota d'Or més deslegitimada de la història no m'ho invento jo. Ho va perpetrar Joseph Blatter reobrint un termini de votació que estava tancat i permetent el canvi del sentit del vot. Ja em sap greu tenir raó, però després de la burda imitació de Chiquito de la Calzada ja vaig escriure que aquell greuge no quedaria perdonat fins que l'altiu davanter del Madrid no rebés el trofeu. Que Robben no fos en l'onze ideal, que no hi hagués cap representant del Borussia de Dortmund o que el segon porter més votat fos Casillas –que gairebé no ha jugat en tot el 2013– il·lustra la precarietat d'un premi que, més enllà de les grans estrelles, posa de manifest que la cultura futbolística de la majoria d'entrenadors, jugadors i periodistes que voten va del zero al negatiu.

Ara bé, el que ja és intolerable és que se'ns pixin a la boca, que diria aquell, com ho fa Florentino Pérez. Poques hores després, i perjudicat pels efectes de l'obnubilació que li causa qualsevol cosa de la qual presumir, l'Ésser Superior qualifica de “ciutadà exemplar” i d'“exemple per als nens” Cristiano Ronaldo. No sé com va educar Florentino la seva descendència, però estic gairebé segur que ni en els ambients més elitistes d'una ciutat de funcionaris i multinacionals com és Madrid no es toleren actituds com les de Cristiano Ronaldo en la seva feina.

Totes les megaestrelles tenen un ego pujat. Si no fos així, no serien astres del futbol. Si un valor remarcable té Cristiano Ronaldo és que és guanyador, i treballador. Però és una estrella d'un esport d'equip i aquí, l'egoisme i la supèrbia que demostra al camp i a fora, l'odi que projecta cap als seus rivals més qualificats i l'ostentació de poder i riquesa que presideix la seva vida no només no són exemplars per als nens, sinó que són moralment reprovables. Això sí, marca molts gols. No cal que faci la comparació que teniu tots al cap, oi?

Potser el problema no és què fa o deixa de fer Cristiano Ronaldo, sinó qui l'hi permet. “Sempre en vol més, de tot”, admetia el seu president. Sí, de tot, sobretot de diners. Llàgrimes de cocodril, les seves, no tants mesos després d'haver dit que no se sentia estimat i haver aconseguit un augment de fitxa poc després. Una piulada de l'argentina Sofia Maccari, jugadora d'hoquei sobre herba, culer de dalt a baix i amb arrels profundes a Catalunya, va donar dilluns el millor titular, i entendreu que no la tradueixi: “Llorón de oro.”

I tornant al president del Madrid, em comença a inquietar la falta de capacitat d'anàlisi que demostra: l'endemà d'haver descrit el seu “ciutadà exemplar” i fent d'acompanyant de Rajoy als EUA, a veure si pesca algun contracte per ACS, es declara “optimista” sobre un acord entre Rajoy i Mas perquè, diu, “conec Catalunya i conec CiU”. Potser sí que a Cristiano el va fer sentir-se feliç amb alguns milions d'euros, però si proposa fer el mateix amb el procés català diria que va molt equivocat.