Sí, un any. És el temps que ha passat des que Lance Armstrong va confessar que havia recorregut al dopatge durant una part de la seva carrera. Una afirmació que va acabar d'enfonsar aquell heroi del tombant del segle XXI. I fins aquí. Perquè des d'aleshores –de la confessió– poca cosa ha canviat, si més no quant a les notícies sobre el dopatge. Ahir es feia pública la sanció de dos anys del CONI a Alessandro Ballan i el positiu de la campiona russa de natació Yulia Efimova.

Abans-d'ahir, llegia que Asafa Powell havia comparegut davant les autoritats antidopatge de Jamaica –el país on no es van fer controls abans dels Jocs de Londres– i havia afirmat que havia rebut el mateix tractament amb el qual va donar positiu amb el doctor Hans-Wilhelm Müller-Wohlfahrt, famós pels seus mètodes (alguns, prohibits als EUA i el Canadà), metge del Bayern de Munic des del 1977 i de la selecció alemanya des del 1995. Müller-Wohlfahrt ha tractat estrelles de tota mena, com ara els velocistes Usain Bolt, Mo Green i Tyson Gay; els futbolistes Franz Beckenbauer, Gerd Müller, Maradona, Klinsmann, Gerrard, Owen, Ballack, Ronaldo, Schweinsteiger i Robben, i altres figures com ara Paula Radcliffe, Bode Miller, Boris Becker o Chema Olazábal. Com Eufemiano Fuentes i l'esperpèntica resolució de l'operació Port, gran ambaixadora de la Marca España.

I encara no fa una setmana transcendia que un nedador de 13 anys, el club i la identitat dels quals no es van publicar pel fet de ser menor d'edat, havia estat sancionat quatre mesos pel fet d'haver donat positiu per un producte que endarrereix la fatiga en el campionat infantil del Brasil. Amb ell, el 2014 és l'onzè any seguit amb un positiu a la federació brasilera de natació, i l'anònim en supera un altre en el rècord de precocitat brasilera: una noia que va donar positiu el 2011 després d'una prova de 10 km quan tenia 14 anys. I què? L'any que ve a la secció d'efemèrides farà dos anys que Lance va confessar.