Sí, jo també parlaré de la Pilota d'Or, un trofeu que la rivalitat entre el Madrid i el Barça, a més de l'obsessió egocèntrica de Cristiano Ronaldo per guanyar-lo, ha contribuït al fet que guanyés una immensa atenció mediàtica: donar-lo a Cristiano és com concedir-lo al Madrid, i lliurar-lo a Messi és com reconèixer el Barça. Aquesta rivalitat sembla que té una transcendència més enllà de l'Estat espanyol, i encara que hi hagi altres equips, com ara el Bayern de Munic, que ho puguin guanyar tot, els seus jugadors no aconsegueixen fer-se més visibles que Cristiano i Messi i, per tant, més susceptibles de rebre la Pilota d'Or: és el cas emblemàtic de Ribéry, a banda que aquest estigui a l'altura futbolística o no dels dos monstres mediàtics. Tanmateix, el Madrid s'equivoca si creu que aquesta Pilota d'Or és una mica seva: Cristiano Ronaldo la vol tota per a ell. La mateixa obsessió del jugador portuguès, que ha viscut com un suplici les quatre edicions anteriors a l'última, també ha fet més importants les quatre Pilotes d'Or consecutives de Leo Messi. Cristiano era guapo i milionari, però un davanter menut li robava la Pilota d'Or. La seva ràbia ha fet igualment que els barcelonistes (i potser no només els barcelonistes) celebressin encara més els premis concedits al jugador argentí.

En fi, com és sabut, Cristiano va plorar quan va rebre la Pilota d'Or mentre expressava els agraïments a la seva família (la mare del jugador, entre els assistents a l'acte, també plorava, i és que vés a saber quanta frustració ha hagut d'aguantar la dona), el seu fill era al seu costat i les càmeres mostraven la seva xicota, que, per cert, s'assembla molt a Sara Carbonero. Què expressaven aquestes llàgrimes incontinents i, sobretot, incontingudes? Potser només són llàgrimes d'emoció i prou. Però aquest home semblava alliberat: hi havia alguna cosa que el cremava per dins i que devia fer-li sentir un gran malestar. Amb la Pilota d'Or a les mans es mostrava alleujat, sense aquella crispació al rostre que sovint fa que sembli emprenyat. Tanta tensió deu transmetre que fins i tot Sergio Ramos va declarar que la resta dels jugadors del Madrid se senten alliberats. I va afegir alguna cosa respecte a la justícia del premi, però el més important és que va dir que se senten alliberats: Cristiano Ronaldo, finalment, té la seva joguina i deixarà de donar-los la tabarra? Jo d'ells no estaria tan tranquil·la. El problema de la Pilota d'Or és que cada any se'n dóna una, i Cristiano Ronaldo la voldrà tornar a guanyar l'any vinent per tenir-ne tres i aspirar l'altre any a igualar les quatre de Messi. L'ambició no es dóna mai per satisfeta. És com la set: beus un glop d'aigua i la calma, però al cap d'una estona en tornes a tenir. Perdonin el símil tan elemental, però, amb la Pilota d'Or a les mans, Cristiano va beure un glop que no li traurà l'ambició. Potser, fins i tot, al contrari. Jo potser m'ho imagino, però després dels agraïments i dels homenatges a la memòria de Madiba (Cristiano recordant Nelson Mandela!) i Eusébio da Silva, a mi em va semblar que el jugador ja tornava a estar tens, que tornava a sentir el repte, que li tornava la ràbia. Encara més: jo no sé si la calma era només mera aparença. Ho dic perquè hi havia alguna cosa en ell que feia pensar que sentia satisfeta una mena de venjança.

Hi ha un fet que Cristiano Ronaldo no pot ignorar: si ha guanyat aquesta Pilota d'Or és, possiblement, perquè el seu gran rival ha estat de baixa laboral durant gairebé mig any. Tot i així, no l'ha guanyat per gaire. És així que el seu objectiu ara hauria de ser guanyar-la sense que Messi estigui de baixa.

El cas és que a mi, de veritat, no em faria res que Cristiano tornés a guanyar la Pilota d'Or... sempre que, com ha dit un meu amic barcelonista al qual dec un retrat com a tal, el Madrid només guanyi el trofeu Santiago Bernabéu. Ell ja es donaria per satisfet. Jo també. On s'ha de signar? Recollim signatures?