Té molt mèrit el que va fer el Marfil Santa Coloma en el derbi català de futbol sala jugat i guanyat al Palau Blaugrana per 4-6. El triomf colomenc ja és històric, tant pel que significa contra un dels millors equips del món dels últims anys, com per la manera com es va produir, amb un partit d'alternatives extremes en què el pitxitxi de la lliga, Dani Salgado, va fer una veritable exhibició amb 4 gols i ben acompanyat d'una plantilla completa en què també hi va haver altres actors secundaris que van despuntar. El Barça guanyava 3-0, els visitants van empatar (3-3). El Barça es va tornar a avançar (4-3) i llavors va aparèixer en tota la seva plenitud la genialitat de Salgado, que va marcar tres gols consecutius i va incendiar el Palau. El gran enfrontament va ser seguit en directe per 5.000 espectadors, una xifra mot respectable que demostra que aquest esport ha arrelat en l'afició blaugrana. També hi va haver un bon grapat de seguidors del Marfil Santa Coloma, una de les ciutats catalanes amb més tradició de futbol sala.

Doncs això, que Salgado no està sol. Sepe va fer dos gols magnífics i de supervivència en la primera part i va tornar a demostrar que és un jugador hàbil i perillós. El cedit blaugrana Eric Martel va donar també mostres de solidesa, igual que Adolfo, Muñoz, Rubén, Segura, Jordi Medina i Álvaro. Al tècnic, Xavi Passarrius, no li va tremolar el pols quan va fer jugar el jove de 18 anys Lluc Parera en moments transcendents. El seu temps mort amb 3-0 en contra va ser bàsic per tranquil·litzar els ànims dels seus jugadors. Passarrius ha situat el Marfil tot just rere els tres grans de la lliga i això és un gran què. Un altre que va lluitar de valent és el porter també cedit pel Barça, Dídac Plana, que a més de treure pilotes molts compromeses, va donar les dues passades dels dos darrers gols a Dani Salgado amb desplaçaments llargs que van deixar en evidència el sistema defensiu dels locals. Per cert, el 4-6 és estratosfèric, amb una engaltada amb un angle impossible que va entrar per tot l'escaire. Per televisió va ser increïble i suposo que vist en directe devia ser encara més impressionant. Sepe també en va clavar un per tot l'escaire amb un tret de molta potència que va ser molt estètic. Sobta, tornant a Salgado, que no hagi estat convocat per disputar l'europeu que es juga a partir d'ara. Per això, la lliga s'aturarà en un moment àlgid del Marfil i moralment complicat per al Barça, que no perdia a casa des del març de 2012, estadística que enalteix encara més la gesta dels colomencs, que no guanyaven al Palau des del curs 2008/09 i que encadenen quatre triomfs en la segona volta. Salgado ja va ser el pitxitxi de la lliga la temporada passada i, insaciable, en la present lidera la taula de golejadors, amb 33 gols en 19 partits. I, a més, té visió de joc perquè també domina l'art de la passada.

Un derbi, doncs, excels que va millorar el del primer gir i va fer també justícia. A Santa Coloma els locals van manar gairebé sempre i la reacció fulgurant final del Barça amb el porter jugador els va permetre capgirar el resultat. La victòria del Marfil suposa, per tant, una de les planes més glorioses d'un club fundat el 1975 amb el nom d'Industrias García i que va pujar a divisió d'honor el 1987. El seu major èxit ha estat, fins ara, el subcampionat de lliga del curs 1998/99 guiat pel tècnic brasiler Tachinha. Amb Salgado endollat, un bloc consolidat i un tècnic català de primer nivell, ara somiar és de franc.