Innecessari i gens urgent

Mala època per par­lar de pro­jec­tes faraònics com és tot el que envolta el Camp Nou. I no tant perquè l'enso­pe­gada a València con­tra el Lle­vant com­porti un dal­ta­baix en l'ànim blau­grana, sinó per la per­cepció que hi ha res­pecte a la cre­di­bi­li­tat de les per­so­nes.

Fa tres anys i alguns mesos, l'actual junta es vana­glo­ri­ava d'haver tom­bat un pro­jecte que va néixer amb molta polèmica i poc con­sens, com era la remo­de­lació del Camp Nou pel pres­tigiós arqui­tecte Nor­man Fos­ter. La junta de Laporta, tocada per l'ànsia que embri­aga totes les direc­ti­ves del Barça de tre­ba­llar el totxo, no va tro­bar gaire suport a un pro­jecte que, més ben venut, hau­ria reu­nit més adep­tes.

Durant les elec­ci­ons del 2010, l'equip de Rosell no es va estar d'avi­sar que quan arribés al club posa­ria fi a aque­lla “boge­ria”, com la va defi­nir, ja que el que real­ment neces­si­tava el Barça era un petit maqui­llatge de poc menys de 50 mili­ons d'euros per arre­glar qua­tre coses al tem­ple dels culers.

Així, en arri­bar a la pol­trona, a més d'escom­brar Cruyff de l'enti­tat (Laporta mai hau­ria d'haver empès l'holandès a accep­tar la pre­sidència honorífica de la manera que ho va fer, al final del seu man­dat), la junta de Rosell no va tri­gar gaire a des­fer tot el camí que s'havia fet. La pro­mesa era la pro­mesa, però la baja­nada de voler arra­sar amb el que s'havia fet va pre­ci­pi­tar l'equip de Rosell a dema­nar a la Gene­ra­li­tat la sus­pensió de la tra­mi­tació del pro­jecte que estava en marxa i a dila­pi­dar la tasca fei­xuga d'anys. I tot perquè Rosell i la seva colla va con­si­de­rar que allò que volien pro­jec­tar Laporta i els seus amb la direcció de Fos­ter per uns 250 mili­ons d'euros (amb des­vi­a­ci­ons espe­ra­des d'un 20 a 30%, com sem­pre passa en aques­tes obres), era d'allò més “inne­ces­sari i gens urgent”.

Bé, tot i ser ja al 2014, allò que era “inne­ces­sari i gens urgent” ha pas­sat a ser neces­sari i molt urgent. Vaja, des de fa dos anys llargs, a can Barça no es parla d'un fet més impor­tant que no sigui el que envolta el Camp Nou, ja que no s'han d'ocu­par del fut­bol, que tan ben enca­mi­nat es van tro­bar.

Ahir, la posada en escena era d'aque­lles que fan pen­sar, i molt; la plana major del nucli dur –Rosell i Faus i un con­vi­dat com Moix– davant els mit­jans per expli­car que es volen gas­tar el que el Barça no té, i que fa anys era una boge­ria, però que ara sem­bla una neces­si­tat inqüesti­o­na­ble, just en una època en què el Camp Nou no s'omple ni obrint les por­tes de bat a bat.

No és honest, el posi­ci­o­na­ment de la junta. I por mol­tes expli­ca­ci­ons que donin, ningú se'ls pot creure. La massa social hau­ria de rebut­jar de ple que aquesta junta vul­gui dur a terme algun pro­jecte al Camp Nou que superi els 50 mili­ons d'euros, que va ser la quan­tia que van defen­sar en la cam­pa­nya elec­to­ral. Si volen alguna cosa més, com hipo­te­car el club, només hi ha una sor­tida: pre­sen­tar aquest pro­jecte en unes elec­ci­ons i que es debati de veri­tat, no amb l'estil amb què des de fa anys opera aquesta direc­tiva.