No n'espero gran cosa, d'aquesta eliminatòria dels quarts de final de la copa que va començar ahir al vespre entre l'Espanyol i el Real Madrid, i en el moment d'escriure aquest article no en sé res. Tampoc sé si val la pena insistir tot comentant que el els comitès i els òrgans respectius del futbol espanyol fan com si sentissin ploure quan es proposen fórmules per millorar aquesta competició. I més si estan convençuts que només amb la presència dels grans en les semifinals i/o en la final es prestigia la competició. És normal que els mitjans de comunicació tinguin la mateixa preferència, per allò de les audiències, per tenir temes, polèmiques i tota la pesca per poder anar fent bullir l'olla.

Com en la lliga, ara les estadístiques en la competició de copa són per veure si el que va al davant en títols conquerits és el Barça o el Madrid. En una època, ja ancestral, hi havia l'Athletic, que tenia l'etiqueta d'equip experimentat i fet per a la copa. Ara, ni això. I serà molt difícil, i per moltes i diverses raons, tornar a veure l'Espanyol en dues finals en menys de deu anys. I guanyar-les. Encara que després, a la pràctica, d'aquells triomfs no en quedés gairebé res. Per cert, que tot mirant números i donant voltes a la salut del futbol hi ha una dada ben curiosa. A segona divisió, la diferència de punts entre els de dalt, per ujar, i els de baix en zona de descens és d'entre 7 i 9 punts. A primera divisió, la diferència entre els tres primers i els llocs per baixar és d'entre 33 i 35 punts.

Els números canten i les interpretacions són lliures, però és ben clar que les distàncies en funció dels pressupostos s'eixamplen cada vegada més. Potser per això uns poden presumir de voler posar més de 100.000 persones en un estadi remodelat de cap a peus i els altres es poden queixar que als partits en un estadi nou de trinca no hi van ni 15.000.