No és senzill acceptar la realitat, però hem d'admetre que la imatge s'està tornant redundant des de fa uns mesos. L'equip rival té la possessió i un Messi apàtic deambula tot esperant que els seus companys recuperin la pilota per connectar de nou amb el partit. Fa de mal veure, sobretot quan burxem en el record d'ell mateix empaitant Agüero en les èpoques més glorioses del Barça de Guardiola, però la gratitud i admiració que li professem no ens pot encegar davant l'evidència: segueix donant el toc diferencial, però li falta la trempera que el va portar a ser el millor. Negar-ho seria de necis i ens faria caure en un cercle viciós de justificacions. I quin és el problema? Que aquesta falta de constància amb les labors de contenció s'encomana al grup i, de fet, és sorprenent veure com el Barça havia tornat a treballar la pressió alta durant la seva absència i l'ha perdut amb la seva necessària recuperació.

De tota manera, seria un error suposar que aquest assumpte ens ha de duu a prendre resolucions dràstiques, ni de bon tros. Al contrari, el que s'ha d'aconseguir és transformar gradualment un equip que girava íntegrament, com era de justícia, al seu voltant. Potser ha arribat l'hora de plantejar que si ell no està disposat a exercir el lideratge amb la feina fosca, tampoc és convenient que l'equip construeixi l'atac amb la premissa que la pilota li passi gairebé sempre pels peus. La conclusió és clara: si el líder no agafa totes les dimensions del lideratge, ha d'acceptar ser una peça més de l'engranatge. Si no es fa així, el conflicte no resolt acaba vestint suspicàcies que es traslladen del grup humà a la graderia.

Ningú ho nega: Messi té les qualitats per guanyar la Pilota d'Or del 2014, però ara més que mai es compleix aquella premissa repetida fins a la sacietat: ell serà el millor fins que ell vulgui, i ara mateix el panorama és confús, li costa pressionar, no sol mossegar en les pilotes dividides i sovint té una actitud apàtica que abans desconeixíem. I no crec que tingui res a veure amb les lesions, amb en Guardiola a la banqueta es passava el partit corrent i mai es lesionava.