Un europeu d'handbol l'any 1900
Mariano Rajoy i companyia ens repeteixen una i altra vegada que les lleis estan per complir-les, que el món va cap a la unió i no la separació i que les fronteres són inamovibles. I cada vegada que hi ha una gran competició esportiva, un simple creuament de dades del present i el passat ens mostra com de canviant ha estat, és i serà la vida, la política, les fronteres i tot el que es vulgui.
Diumenge s'acabarà a Dinamarca el campionat d'Europa d'handbol. L'han disputat setze seleccions, que avui, gener del 2014, representen setze estats de la vella Europa: Dinamarca, República Txeca, Macedònia, Àustria, Espanya, Islàndia, Hongria, Noruega, Sèrbia, França, Polònia, Rússia, Croàcia, Suècia, Bielorússia i Montenegro. I fa vint, trenta, cinquanta o cent anys, si s'hagués de disputar aquest mateix campionat d'Europa d'handbol, quantes d'aquestes seleccions hi podrien participar?
Per fer aquest exercici d'esport i política ficció prescindirem del fet que les regles de l'handbol van sorgir a Dinamarca el 1898, que la Federació Internacional d'Handbol es va fundar el 1928, que l'handbol es va estrenar en els Jocs el 1936 i que el primer campionat del món es va fer el 1938.
Mai va tenir lloc un campionat d'Europa d'handbol l'any 1900. Si s'hagués fet, de les setze seleccions que han competit aquests dies a Dinamarca només ho haurien pogut fer set. Perquè, aplicant les normes que regeixen ara l'esport mundial, només set dels setze participants en aquest 2014 tenien, fa 114 anys, categoria d'estat sobirà: Dinamarca, Àustria, Espanya, França, Rússia, Suècia i Montenegro. Islàndia depenia de Dinamarca; Noruega, de Suècia; Bielorússia estava dins l'imperi rus; Macedònia formava part de l'imperi otomà, i a Polònia se la repartien entre l'imperi rus, Prússia i l'imperi austrohongarès, del qual també formaven part la República Txeca, Hongria, Sèrbia i Croàcia. Però és que si viatgem unes quantes desenes d'anys en el temps i aterrem al 1989, just abans de la caiguda del mur de Berlín, dels setze participants del 2014 desapareixerien set seleccions: Bielorússia i Rússia formaven part de la Unió Soviètica; Sèrbia, Croàcia, Macedònia i Montenegro, de Iugoslàvia, i la República Txeca era una part de Txecoslovàquia.
Com canvien les coses. Encara que hi ha gent que l'atles més actualitzat que té és dels temps dels anomenats Reis Catòlics i és per això que ens diuen una i altra vegada que Espanya és la nació més antiga d'Europa, barrejant els conceptes polítics, els geogràfics i tot el que faci falta. També fan política i història ficció, com jo mateix he fet en aquest article. La diferència? Que aquestes línies són un simple divertiment i una constatació de l'evolució històrica europea en el darrer segle, que fan pensar, sense voler imposar res, sense dogmes.