Hi ha alternativa a Rosell?
El ja expresident del Barça ja fa dies que feia patir més del compte i atenent a la victòria esclatant que va protagonitzar en les darreres eleccions, patia sense que hi hagués ningú amenaçant directament el seu tron. Benedito fa territori, tomba per les penyes de mig país, predica i intenta sumar suports. Benedito va ser el candidat sorpresa les darreres eleccions, sorpresa matisada. Més que el seu resultat, més aviat modest si atenem que tot just va sumar el 15% dels vots, va guanyar crèdit en passar la mà per la cara al candidat i l'excandidat de Laporta. Ara, sent justos, no va fer ni pessigolles a Rosell, sinó que va evidenciar el final funest –per molt injust que fos– de l'era Laporta. Benedito té recorregut. Però a hores d'ara sembla encara lluny de la presidència. Laporta també s'ho pot estar pensant. És, sense cap mena de dubte, el protagonista d'una etapa històrica al Barça. Amb ell, gràcies a ell, a la seva determinació i a un caràcter desimbolt, a la seva escassa prudència i al seu catalanisme desacomplexat, el Barça va deixar enrere l'antic règim que representava el nuñisme. Laporta, tot i el seu penós final al capdavant del Barça, manté l'aura del president triomfant que no estava per a punyetes i que va presidir el Barça més llorejat de la història. Té crèdit encara, falta saber com l'administrarà i si trobarà les complicitats i els suports necessaris per presentar batalla. Sembla difícil que Benedito i Laporta, fent la guerra pel seu compte, puguin aspirar a res. De moment, no amenacen el reialme del rosellisme i tot i així –malgrat la falta de rivals que es postulin en campanya i obertament– el rosellisme ha perdut pistonada a marxes forçades. Rosell no és un bon orador, cada cop que es deixa entrevistar genera dubtes i comet errors impropis d'un home que s'havia forjat una imatge sòlida; gestiona un equip de futbol que sembla en franca decadència; els seus principals assessors tampoc acaben de fer anar la maquinària com toca i aparentment, si més no aparentment, després del calvari Laporta per l'Azerbaidjan, ara es multipliquen els dubtes sobre les operacions al Brasil i el fitxatge de Neymar, fet que l'ha obligat a plegar veles. Avui no hi ha cap alternativa al rosellisme. Si seguim així, n'hi haurà. Rosell, malgrat la fortalesa dels seus suports econòmics i mediàtics, s'ha immolat i sembla dubtós que entre el rosellisme hi hagi vida després de Rosell. Les ha fet molt grosses i s'ha cavat la fossa.