El Dakar dels catalans
Són dies de vins i roses per als esportistes catalans del motor. Vam acomiadar el 2013 amb el ressò de la triple victòria dels pilots del Principat en les tres categories del mundial de velocitat en motociclisme i iniciem el 2014 amb el doble triomf en cotxes i motos en el ral·li Dakar, el més dur del món. Evidentment, aquests èxits no són fruit de la casualitat, sinó el resultat de l'esforç abnegat dels mateixos protagonistes, amb el suport del seu entorn, i la bona feina des de molts àmbits, des de les federacions catalanes corresponents, el RACC i els diferents clubs de motor d'on han sorgit aquests cracs de les dues i les quatre rodes. En tot plegat, però, la tradició hi té un pes molt important. Ho destacava el mateix alcalde de Folgueroles (Osona), Carles Baronet, en l'arribada a l'aeroport de Nani Roma, un dels tres pilots que ja pot presumir d'haver triomfat en motos i cotxes en el Dakar. No cal recordar ara els pioners catalans en les diferents especialitats del motor, però en el cas concret de la comarca d'Osona és remarcable la transcendència de figures com ara el malaguanyat Pep Bassas en els ral·lis i Àlex Crivillé en el mundial de motos. Dilluns, enmig de l'eufòria col·lectiva, ja hi havia qui assegurava que a Folgueroles ja era més important Nani Roma que el mateix Mossèn Cinto Verdaguer, el príncep dels poetes. Agosarat o no, el cert és que a Osona hi ha una enorme afició als esports del motor. Es respira benzina pels quatre costats. Així es va fer evident a la zona d'arribades de la terminal 1 de l'aeroport del Prat, on es van congregar nombrosos aficionats lluint orgullosos diverses pancartes i fent onejar senyeres i estelades amunt i avall del vestíbul. Unes escenes que es van repetir l'endemà, dimarts a primera hora del matí, amb Marc Coma i Jordi Viladoms, els protagonistes d'un doblet històric en motos, i la seva claca particular provinent d'Avià i d'Igualada. O hores després, amb l'aparició en escena de la pilot de Corbera de Llobregat Laia Sanz, un altre fenomen sense precedents, capaç d'exercir el seu domini en el trial i l'enduro, i que al Dakar va signar una espectacular setzena posició.
Els herois del Dakar, cadascun amb les seves circumstàncies, tenien motius de sobres per fer festa grossa a la seva arribada i durant els pròxims dies per diferents indrets de Catalunya. Així ho van fer evident en les seves primeres declaracions. Roma, per exemple, va recordar com el 2011, enmig de la seva travessa en el desert des del triomf en motos del 2004, va estar a punt de deixar de córrer, ja que no va trobar un equip fins a última hora, quan el seu representant, Jordi Arilla, li va obrir les portes per competir amb un Nissan d'Overdrive. I és que en els esports de motor l'aspecte econòmic i el màrqueting és determinant. També van passar el seu mal tràngol Coma i Viladoms. El d'Avià, de fet, es va perdre el Dakar del 2013 per una lesió a l'espatlla, i el d'Igualada pensava que ja havia perdut el tren dels equips oficials quan el mes de novembre va rebre la trucada de KTM per substituir el pilot californià Kurt Caselli, mort en un accident.
Els principals referents del motor català la van encertar amb el seu full de ruta pel Dakar en el recorregut més difícil per l'Amèrica del Sud, ple de dunes i paranys. Així ho va reconèixer el president del país Artur Mas en l'acte de recepció oficial al Palau de la Generalitat. Coma, en nom dels pilots, va interpel·lar el president sobre el procés sobiranista que viu Catalunya: “Molta sort en el Dakar que està afrontant.” I Mas va recollir el guant: “El nostre Dakar l'afrontarem amb la millor de les fortaleses.” També va enumerar les virtuts que han guiat els pilots per arribar a bon port i les va fer extensives al tarannà dels catalans: “La disciplina, l'esforç, el sacrifici, la lluita contra l'adversitat en qualsevol condició, fins i tot en les situacions més difícils i adverses.” Segur que faran falta.