Ha marxat Rosell com va ser-hi: llegint, i tot i així, sense ser capaç d'explicar-se com cal, de manera que no és descartable que no hagi pogut suportar una altra lesió de Puyol o hagi volgut evitar que algú li acabés preguntant si ha demanat i per què l'indult per a Del Nido. Les seves explicacions no van anar per aquí, ja, però tampoc van ser convincents. Ni les amenaces, que no havien aflorat fins ara tot i que l'incident més greu és de fa setmanes, molt abans de la compareixença de dilluns, en què va exigir preguntes al jutge i als periodistes que no preguntessin més; ni l'afartament d'adversaris i atacs, que hi són sempre, com Rosell ja devia saber, que som grandets; ni el cas Neymar, perquè si tot està bé, en coherència, Rosell ha de seguir; perquè si el quid és l'enginyeria negocial –sucós nou eufemisme que ja sempre formarà part del llegat d'aquesta junta–, això no és un afer personal, sinó de tota la directiva, i perquè no voler que el Barça tingui un president imputat no lliga amb donar el relleu a un altre sotasignat dels contractes aquests que semblen dissenyats per camuflar part del cost del fitxatge.

Rosell ha marxat explicant-se malament i sense admetre preguntes, que couen, tot i que ahir el seu successor finalment sí que en va acceptar, per admetre, per molt que ho decori, que els milions que va costar Neymar són molts més que 57. Les preguntes couen perquè han evidenciat la distància, el gap, diuen en anglès, entre les paraules i els fets de Rosell i la junta. Insalvable, sovint. Però no només hi ha preguntes per a la junta. També n'hi ha per a l'aficionat, que tothom té els seus gaps, la seva moral, i convé posar-se a la pell dels altres de tant en tant. Què faria vostè si l'enginyeria negocial, amb foscors i confidencialitats, fos imprescindible per mantenir la competitivitat de l'equip fitxant Neymars? Renunciar als cracs, o a la transparència? I, per afinar, si és dels partidaris del realisme negocial: l'aplicaria encara que abans hagués fet vots per la transparència? És clar que potser aquesta última pregunta s'hauria de capgirar, si del que es tracta és de posar-se a la pell de Rosell, perquè és difícil de creure que Rosell visqués encara al país de les meravelles quan es va presentar. No perquè durant la campanya per convertir-lo a foc lent en candidat estrella ja havia publicat el llibre Benvingut al món real, sinó perquè ja havia estat –i fitxant!– en una altra directiva. Reformulem-la, doncs: per ser triat president, es comprometria vostè a aplicar determinats principis ètics tot i saber que són inaplicables perquè seguir a l'elit exigeix l'ús d'enginyeria negocial?

Em queda una pregunta. Exclusiva per a socis, i també tipus arbre, que són moda: va votar vostè Rosell i la seva junta? En cas afirmatiu, hauria votat la mateixa candidatura si en lloc del cuinat a foc lent, l'aspirant a president hagués estat Bartomeu? En cas negatiu, lamento informar-lo que un altre cop li han pres el número.