86,2 milions d'euros, i llestos

Raül San­llehí, i segui­da­ment el nou pre­si­dent del Barça, Josep Maria Bar­to­meu, van tor­nar a subrat­llar que la suma del fit­xatge del Ney­mar no eren els 95,1 mili­ons d'euros que han ven­ti­lat alguns mit­jans, sinó 57,1, total que des del pri­mer dia va des­ta­car el ja dimi­tit San­dro Rosell. En el des­glos­sa­ment de les quan­ti­tats es va arri­bar diven­dres pas­sat a una de sig­ni­fi­ca­tiva: 86,2 mili­ons d'euros, en què hi havia tots els con­trac­tes vin­cu­lats a l'ope­ració. San­llehí i Bar­to­meu es van llançar a sobre abans que els infor­ma­dors es fes­sin una idea equi­vo­cada del con­cepte, i van adver­tir que la quan­ti­tat “no vol dir res”. “Perquè el que hem pagat ha estat 57,1 mili­ons”, van asse­gu­rar. No anem bé si seguim per aquest camí.

En la seva pri­mera inter­venció com a pre­si­dent, Bar­to­meu es va jus­ti­fi­car d'una de les seves fica­des de pota quan en els micròfons de RAC1 va garan­tir que si Abi­dal jugava un minut se'l reno­va­ria; i diven­dres, en lloc de reconèixer l'error, va asse­gu­rar que va haver-hi un malentès, perquè ell es refe­ria al fet que quan el juga­dor va ser ope­rat el con­tracte es va desac­ti­var, i que un cop jugat un minut, el con­tracte es tor­nava a acti­var. De veri­tat que no anem bé.

Bar­to­meu va pati­nar lla­vors, i diven­dres era un bon moment per regi­rar l'enre­nou que es va pro­duir. I diven­dres també era un molt bon moment per dei­xar de pren­dre el pèl a la intel·ligència dels culers, infor­mats prou bé de la causa i números de Ney­mar, per dir ober­ta­ment que el cost del fit­xatge ha estat de 86,2 mili­ons d'euros, i lles­tos!

Aquí rau el pro­blema del Barça, quan es parla d'error de comu­ni­cació: la volun­tat d'enga­nyar per allò de què diran. Rosell, des que va ser pro­cla­mat pre­si­dent, va viure en un engany per­ma­nent, espe­ci­al­ment el que ell va dis­se­nyar. No va ser honest amb si mateix i va pro­te­gir en funció de què diran.

Si Rosell, per les raons més satis­factòries per al Barça, va deter­mi­nar que per Ney­mar s'havien de pagar 86,2 mili­ons, ho hau­ria d'haver dit sense por. Aquesta era la seva aposta, com altres pre­si­dents han fet les seves. Si el Barça del futur ha de pas­sar per un juga­dor com Ney­mar, s'hau­rien d'haver afer­rat a això i defen­sar-ho amb la veri­tat per enda­vant.

No, Rosell i els seus van pre­fe­rir enga­nyar la parròquia, pre­sen­tant el juga­dor com una ganga i que poc menys que l'havien pis­pat a la resta de mega­clubs mili­o­na­ris que esta­ven dis­po­sats a endur-se'l pagant molt més. Doncs no, el Barça va pagar 86,2 mili­ons d'euros per ell, i ningú no dis­cu­tirà al club que s'hagi gas­tat aquests diners perquè aquí, si és que no ho sabia el ja expre­si­dent, s'ante­po­sen la qua­li­tat i el bene­fici fut­bolístic als calers que es paguen.

Que Rosell i Bar­to­meu, i els que hagin d'arri­bar després, en pren­guin nota: és més car un Keir­ri­son que mai no ha jugat, que els 86,2 mili­ons que el Barça paga per Ney­mar.

Prou enganys i més valen­tia per defen­sar el que un creu, perquè això és el que també atorga legi­ti­mi­tat.