Invitació, subhasta o el que ve després
a la FIBA per optar a una plaça en el mundial condueix
a un escenari indissimulat de corrupció
Demà se sabran les quatre seleccions que completaran el cartell de 24 equips que disputaran el mundial de bàsquet que l'estiu vinent es farà a Barcelona i cinc ciutats més. Les invitacions són l'as a la màniga que es guarda la FIBA per completar el cartell i impedir que algun fracàs imprevist en els tornejos continentals derivi en una absència inconvenient per als interessos de la federació.
Anomenar a dit quatre seleccions d'un total de 24 potser sí que atempta contra la concepció més pura de l'esport, però qui defensi aquest plantejament que pensi que el sistema de quotes per continent ja impedeix que arribin al mundial equips molt més potents que d'altres que hi seran fins que el planeta no pateixi un altre Big Bang. O si no, que m'expliquin qui serà el trempat que prendrà un dels dos llocs d'Oceania a Austràlia o Nova Zelanda. En tot cas, la FIBA vol que aquest sigui l'últim mundial amb invitats. A partir d'ara, diuen, tot serà per mèrit esportiu.
Hi havia quinze seleccions que havien demanat una de les quatre invitacions. Parlo en passat perquè Itàlia i Alemanya hi han renunciat. Aquí hi ha el problema. La federació italiana ha filtrat que la FIBA va molt més enllà del canon de mig milió de dòlars (uns 365.000 euros) i li ha arribat a demanar més del doble (830.000 euros) per entrar en el joc i evitar quedar fora del mundial. La primera conclusió és que, o bé Itàlia té deutes amb la federació que presideix Yvan Mainini i la FIBA se les vol cobrar, o bé que les aspirants a una invitació han acceptat entrar en un procés que té poc de concurs i massa de subhasta o, directament, de xantatge. Les federacions submises són Bòsnia i Hercegovina, el Brasil, el Canadà, la Xina, Finlàndia, Grècia, Israel, Nigèria, Polònia, Qatar, Rússia, Turquia i Veneçuela.
Sobre el paper, els criteris que es van definir per atorgar les invitacions giraven al voltant dels resultats esportius de les seleccions, de l'impacte de la participació, del compromís dels millors jugadors de cada país, del compromís de les televisions, de la importància del país per als socis comercials de la FIBA, dels suports governamentals cap a la federació sol·licitant i de les bones relacions amb la FIBA. Si la interpretació que es pot fer d'alguns d'aquests requisits ja és inquietant, afegir-hi la possibilitat de fer “donacions” a la FIBA condueix a un escenari indissimulat de corrupció. Diuen que destinaran els diners a promocionar el bàsquet a tot el món...
I així estem. Al costat d'això, Blatter, la FIFA i el sainet de la Pilota d'Or i les votacions reobertes són un conte angelical. I ara, em mullaré. La Xina és un mercat tan gran que no quedarà fora del mundial. Això també val pel Brasil, afegint-hi estrelles NBA (Nené, Varejão, Splitter, Barbosa). I, excepte que Qatar hi posi un feix de bitllets demencial i hi sumi algun altre argument inconfessable, les altres dues places busqueu-les per l'Europa rica i oligàrquica (Rússia, Turquia). Si entra Grècia, serà perquè a la FIBA encara hi ha algú amb seny. A veure si m'equivoco de gaire...