A la sala noble del club es té la certesa que darrere la dimensió que ha acabat prenent el Neymargate hi ha els tentacles del senyor Pérez, un dels homes més influents d'un país on la separació de poders és una entelèquia. I mira que el tema s'hauria pogut matar d'arrel deuen pensar, també, els de la llotja. Perquè, el que no li vam voler explicar a l'apotecari d'Olesa, ho vam haver d'acabar ensenyant en el que Zubizarreta va qualificar d'“espectacle”, penós però necessari –afegeixo jo–, tenint en compte la situació a què s'havia arribat. Perquè de les partides desglossades del fitxatge d'un jugador del Barça en pot demanar comptes el soci del club, però ningú extern (el Barça és una entitat privada) no n'ha de fer res. Primer punt.

Segurament, si en lloc de tractar-lo com un no ningú se l'hagués atès com es mereixia, el senyor Cases no s'hauria mogut de la seva farmàcia d'Esparreguera. Perquè, si després de comprovar que en aquesta operació ningú no s'havia embutxacat res el soci hagués denunciat el cas, ja no estaríem parlant d'un barcelonista preocupat, sinó més aviat d'un individu amb intencions ocultes. Si en lloc d'entestar-se a marcar paquet amb els 57,1 milions, el club hagués donat la xifra dels 80 i escaig milions (perquè és evident que pagant només 57,1 milions, Neymar no seria jugador del Barça), les discussions s'haurien limitat, com les de qualsevol altre fitxatge, a valorar si el preu era excessiu o just.

Sorprenentment, hem vist com el president amb més suport a les urnes i amb tics de perdonavides ha hagut de dimitir quan no tocava i sense donar explicacions convincents (deixant de banda el tema de les amenaces, que tampoc ningú ha aclarit). Una ironia del destí i tota una lliçó que aquesta directiva (amb aires –sense ànim d'ofendre– de jet PEC: Pedralbes-Esade-Cerdanya... i que em vinguin al darrere!) hauria d'aprendre. I, de moment, sembla que sí: Josep Maria Bartomeu es mostra planer i dialogant, Cases ha passat de ser considerat un “temerari” a un “soci modèlic” (tampoc no n'hi ha per a tant!) i es diu que l'actual portaveu (que diu el que no toca i, a més és fan de la roja) deixarà de ser-ho... I ara, cal no enredar més la troca. Els nostres únics propòsits han de ser continuar líders en la lliga i eliminar el City (tant sí com no). No combrego amb la idea de convocar eleccions anticipades, ara. Seria una decisió que generaria inestabilitat i acabaria contaminant el vestidor. Ens debilitaria, ras i curt. Ja em perdonareu, però ni estem en bancarrota ni la situació social i esportiva reclamen una mesura d'aquest calibre.

Al Barça ens falta sentiment de tribu. No sabem tancar files i evitar fuites que puguin ser aprofitades per l'enemic. Tranquil·litzem-nos. I si resulta que Bartomeu i la seva junta són un desastre, els socis ja tenim els mecanismes per fer-nos sentir, exigir responsabilitats i, si convé, demanar eleccions abans d'hora.