La possibilitat de debatre sanament sobre un projecte de futur i engrescador, com la reforma del Camp Nou, va quedar eclipsada per la marxa del president Sandro Rosell després d'enfangar-se amb el que alguns ja han qualificat de Neymargate. En pocs dies, el ja expresident del Barça va passar de tenir portades per explicar les seves grandeses a tenir encara més pàgines de diari per furgar en les seves debilitats. No obstant això, ara que ja comença a amainar el temporal i potser es podrà recuperar la calma, podria ser el moment de reprendre els projectes de futur.

La conversió dels grans clubs de futbol europeus en multinacionals de l'oci (Barça, Real Madrid, Manchester United...) ha obligat aquestes entitats a estructurar una cartera de productes i serveis que embolcallin l'espectacle futbolístic en si mateix. El soci, l'abonat, vol viure permanentment embolicat amb la bandera. A més a més, el col·lapse del negoci dels drets televisius del futbol en molts països també porta molts clubs –no només els grans– a trobar noves vies d'ingressos per compensar els seus pressupostos. Aquí entren en joc els estadis del futur, els “business approach stadiums”, com comentava Xavier Louwagie, cap de comunicació del KAA Gant, equip belga que fa només sis mesos que ha estrenat el Ghelamco Arena, una meravella urbanística al cor de Flandes. Els ha costat 85 milions d'euros, però la seva estructura, totalment funcional i d'acord amb les necessitats de les empreses, els ha permès tenir reserves VIP vingudes des de la majoria de ciutats del país.

A Catalunya, la construcció del nou estadi també ha permès a l'Espanyol disposar d'una instal·lació que respon a aquesta doble missió: la diversió del consumidor del futbol i el networking de les empreses. Tant el nou coliseu del club belga com l'estadi de Cornellà són una mostra evident que els clubs modestos poden ser un referent pel disseny de les seves infraestructures. El projecte del Barça serà megalòman en comparació d'aquests dos (600 milions d'euros), però el cert és que el club no es podia permetre que en ple segle XXI el seu estadi no estigués preparat per atendre moltes de les necessitats dels seus patrocinadors.