Hem passat un cap de setmana d'allò més entretingut amb l'inici de l'edició 2014 del Sis Nacions de rugbi. Els partits de la primera jornada han estat tan emocionants que els amants de la pilota ovalada hem pogut oblidar en un tres i no res la desfeta del Barça contra el València. El que no hem pogut evitar, però, és caure en la temptació —un cop més— de comparar la transparència del rugbi amb l'opacitat del futbol. Ja hem parlat en aquesta mateixa columna d'aquells elements del reglament del rugbi que han permès una evolució de l'esport fins a uns nivells de claredat que esvaeixen qualsevol dubte que pugui entelar la competència i l'espectacle. Normes que han desterrat el teatre dels terrenys de joc quan es produeix una falta, que eviten que es pugui fer temps i entorpir el partit, que fomenten la cerca de la porteria contrària o que mantenen un respecte absolut vers els àrbitres. Lleis que són ben senzilles i que si no s'apliquen al futbol és simplement perquè no es vol. Ras i curt. Aquest cap de setmana proppassat, hem vist com la retransmissió dels partits feia un pas més per aconseguir la màxima transparència en el rugbi. És coneguda l'existència de l'àrbitre de TV, que des d'una cabina estudia les repeticions de les càmeres a petició de l'àrbitre de camp, per tal d'esvair qualsevol dubte que pugui tacar la seva decisió sobre una jugada polèmica. Qui segueixi una mica el rugbi d'elit europeu i mundial ja s'ha acostumat a l'escena de l'àrbitre aturant el joc i consultant el seu col·lega via orellera. Doncs ara, quan això passa, la pantalla es divideix en tres requadres. En un, podem veure la repetició de la jugada en càmera lenta que està estudiant el jutge de TV. En els altres dos, veurem els dos àrbitres i sentirem en directe la seva conversa. Els milions d'espectadors d'arreu del món poden veure en directe a quin acord arriben i quina és la decisió final sobre la jugada. Transparència màxima i absoluta que no veiem en el món del futbol, en què el pobre àrbitre es veu privat de les eines que la tecnologia ha desenvolupat per facilitar la seva feina i ha de prendre en qüestió de segons una decisió que serà jutjada sense pietat per espectadors i periodistes que sí que fan ús de la tecnologia. Trist.