Decisions
de prendre decisions, i el Barça no es pot equivocar en
el diagnòstic
Els pensaments de Gerardo Martino se centren exclusivament en els reptes que queden fins a final de la temporada. Que no són pocs, amb tres títols en joc. Per això assegura que se li fa estrany haver de planificar a cinc mesos vista o no vol ni sentir a parlar d'una futura oferta de renovació fins al 2016, que és quan finalitza el mandat d'aquesta junta directiva presidida per Josep Maria Bartomeu. Lògicament, és una manera de parlar i exemplificar que tots els seus esforços els està dedicant a l'equip perquè pugui aconseguir algun títol, però és una evidència que també el preocupa el futur.
I fa bé. Perquè s'hauran de prendre decisions importants, i el Barça no es pot equivocar en el diagnòstic si no vol incrementar els seus problemes. Els esportius i els que es deriven d'aquests, que es magnifiquen en una entitat tan peculiar com la blaugrana. Aquest equip que ho ha guanyat tot i que ho ha fet amb un joc brillant necessita una sacsejada per tornar a ser el màxim competitiu possible. I no ho dic per oportunisme, tot just després de la derrota contra el València. Penso que s'hauria hagut de fer l'estiu passat o fins i tot quan va marxar Pep Guardiola. La lliga dels 100 punts és extraordinàriament meritòria, però és innegable que l'equip ja tenia dificultats en els partits de més exigència com els de la Champions. La humiliació contra el Bayern de Munic va ser només el cop de gràcia. Aquesta tendència s'ha mantingut i amplificat aquesta temporada, malgrat els resultats obtinguts fins ara. És cert que l'equip ve de l'excel·lència i que, per tant, el més normal és que vagi cap avall. Per això és tan important tocar bé les tecles per intentar recuperar el nivell d'abans o, com a mínim, aproximar-s'hi.
I això no vol dir fer només molts fitxatges. En el primer any de Pep Guardiola van arribar jugadors com Alves, Cáceres, Piqué i Hleb i van marxar estrelles com Deco i Ronaldinho. De tots aquests, només el lateral brasiler i el central català es van consolidar. I gairebé el mateix equip que un any abans havia fet el ridícul amb Rijkaard va acabar guanyant el triplet. Guardiola va fer un altre tipus de canvis. Va imposar noves normes, va instaurar una cultura del treball exigent i va donar el lideratge al camp a determinats jugadors que només necessitaven aquesta confiança per mostrar el millor que duien dins.
Aquest estiu, al marge de les incorporacions –no servirà només portar un porter i el central anhelat des de fa temps– potser també caldrà fer alguna variació més com les que va fer el tècnic de Santpedor quan va arribar per dirigir el primer equip. El Tata Martino també tindrà més temps per treballar les variants tàctiques que enguany ja està posant en pràctica i podrà tornar a reclamar amb més ímpetu un esforç als jugadors perquè recuperin virtuts, com la pressió, que havien perdut. Aquesta temporada només ho han fet en comptades ocasions.