La gestió dels reptes marca la magnitud dels projectes. Hi ha qui els veu com una tanca inabastable de superar i es paren a discutir sobre les causes que ens han portant davant l'obstacle i retreure's les decisions errònies. N' hi ha d'altres que reclamen mantenir les mateixes estratègies de sempre, malgrat que el llistó sigui més alt i es tombi tantes vegades com se salti. D'exemples d'aquestes postures, especialment en l'entorn, en podem recollir a cabassos des de principi de temporada i els dubtes han augmentat arran d'un parell de resultats negatius del Barcelona en la lliga. (Potser aniria bé penjar un cartell al Camp Nou amb la frase amb què Billy Shankly, entrenador del Liverpool, deixava clar quin tipus de seguidors necessitava l'equip d'Anfield, de fet qualsevol equip: “Si no ens pots donar suport quan empatem o perdem, no ens donis suport quan guanyem.”).

Hi ha una tercera via: que el repte t'estimuli i buscar solucions per superar els entrebancs, ja siguin cojunturals o estructurals. La recerca i la provatura en contraposició a la inèrcia i l'immobilisme. Però plantejada des de l'anàlisi profunda, d'una autoavaluació constant, no a partir de lectures simplistes, com les dels que diuen que si s'encaixen gols la culpa és de la defensa. Serien els mateixos que els assenyalaries la lluna i mirarien el dit. Els mateixos que s'entesten a defensar clixés que van servir i ara potser ja no són tan útils. O que no veuen que hi ha jugadors, com Xavi, per exemple, que necessiten dosificar-se per mantenir el ritme brutal que hi ha en molts partits. I es queixen que el substitueixin, sense tenir el nivell de coneixement del mecanisme intern que Gerardo Martino fa servir de patró per dirigir el grup, que és qui té més bona informació i està en millor disposició per prendre decisions.

En aquest sentit, els dos resultats adversos també han fet aixecat el dit i la veu als que branden estadístiques sobre el fet que aquests hagin coincidit amb una posició més endarrerida de Messi, més allunyat de l'àrea contrària, potenciant la recerca de l'última passada per sobre de la definició. Hi ha qui treu conclusions massa precipitades perquè de moment no sabem si és una aposta lligada a una situació puntual (per recuperar a poc a poc l'explosivitat de Messi en les seves arrancades) o si bé és un canvi estructural (com el del pas de la banda a fals 9) i veure quin efecte té i de quins retocs anirà acompanyat (Neymar en punta d'atac?, Alexis com a davanter centre clàssic?, etcètera). Els canvis i els ajustos han de fer el seu recorregut i, tot i que ja sabem que a l'elit es viu dels resultats, tot té el seu temps. Si durant els anys de Guardiola, farcits de triomfs, ningú es va abandonar a la frivolitat, als judicis ràpids i temeraris i es va respectar el culte al treball, ara, quan el Barça enceta la part més atractiva de la temporada amb tots els títols a l'abast seria injust no fer el mateix només per un parell de mals resultats que poden acabar sent accidentals.