El Barça ha fet un pas important per passar l'eliminatòria i jugar la final de la copa del Rei. El resultat potser és el millor d'un partit de poca punteria amb la sort, finalment, d'aliada. Passa poc que faci gol Busquets i encara passa menys que el partit ens l'arreglin amb un gol desgraciat a favor nostre. Probablement és un avantatge suficient per anar a Sant Sebastià i no haver de patir en excés. Alerta! però, que a Anoeta ens han remuntat els darrers tres partits de lliga.

Si tot va com ha d'anar jugarem la final amb l'etern enemic i aleshores, Déu dirà, perquè a fe de l'Altíssim que no les tindrem pas totes. Potser podrem celebrar entusiasmats una copa contra l'etern enemic. Tant de bo! O potser la ballarem. El cas és que l'equip no ofereix gaire marge de seguretat i contra els grans equips no ens sabem millors. Ara bé, on ens juguem els quartos de debò és en la Champions. Tenim una eliminatòria a tocar, amb un Manchester City que és un dels grans equips del moment. Què passarà és incert. Ja fa dies ara que quan ens toca jugar contra un gran equip hi anem amb més prevencions i incerteses que seguretats. Si el Barça punxa tothom mirarà la junta de Bertomeu, i amb raó. Som on som per decisió d'aquesta junta i a aquesta seran atribuïbles èxits i fracassos. Perquè ha estat aquesta junta la que ha apostat per renovar la columna vertebral d'un Barça que sembla que vulgui emular el Milan no de Van Basten, sinó el dels veterans; no el Milan que acollonia, sinó el que adormia. Tant, que encara estan fent la becaina.

El Barça corre el perill de seguir el mateix camí. Amb un handicap més, s'han prorrogat els contractes fins al 2016, en el pitjor dels casos. Això vol dir tres temporades, i tres temporades en futbol són una eternitat. Serà impossible fer lloc a nous talents, no pas perquè no es mereixin jugar, sinó perquè les arques del club prou feina tindran a pagar les fitxes dels que havien estat els millors del món. Cada any que passa, més lluny queden els grans èxits a Europa, i si ens despitem acabaran per ser contes per explicar a la canalla de quan el Barça anava per Europa i provocava tremolor de cames a l'adversari.

Si caiem contra el City, i si ho tornem a fer sense honor com contra el Bayern, la directiva començarà un camí que no serà pas de roses. I el pitjor és que la solució, a curt termini, no existeix. No hi ha euros per sostenir el que tenim i impulsar en paral·lel una renovació.