La segona A 2.0

Ignoro si és una prova per plan­te­jar-se més enda­vant una idea simi­lar amb la pri­mera divisió –ja m'estra­nya­ria–, si hi ha alguna altra cosa ama­gada al dar­rere, o si sim­ple­ment és per tenir més ganxo. El cas és que la nova aposta de la Lliga de Fut­bol Pro­fes­si­o­nal, que des d'aquest cap de set­mana pas­sat retrans­met a través del seu lloc web ofi­cial pràcti­ca­ment tots els par­tits de la jor­nada de segona divisió A, neix amb el nom La Liga TV. Ni segona, ni Ade­lante. La Lliga. La ini­ci­a­tiva és sen­zi­lla de pre­sen­tar. La LFP ha deci­dit ofe­rir per inter­net tots els par­tits de segona A, amb les excep­ci­ons dels que retrans­me­ten cada set­mana el Canal Plus i La Sexta. En qual­se­vol cas, això garan­teix cober­tura tele­vi­siva (amb diver­ses càmeres, i locució i tot) a tots els enfron­ta­ments de cada jor­nada. “De franc, en obert i, a més, sense res­tric­ci­ons geogràfiques a nivell inter­na­ci­o­nal. La Liga TV es podrà veure a tot el món”, diu la LFP en el comu­ni­cat en què ven la nova pla­ta­forma.

És bo que puguem veure de franc tots els par­tits de segona A? La lec­tura ràpida i fàcil con­du­eix a la res­posta afir­ma­tiva. Si ens quei­xem del fut­bol tan­cat, què lamen­ta­rem ara que se'ns obre? Però no tinc pas tan clar que ofe­rir de franc tots els par­tits en directe sigui la millor manera de poten­ciar la cate­go­ria, que és al cap i a la fi el pro­ducte que està venent la LFP. Perquè, ens agradi o no, és sobre­tot un negoci, i pre­ci­sa­ment són els drets tele­vi­sius la part més subs­tan­cial, i cada vegada més, dels pres­su­pos­tos dels clubs agru­pats en la LFP. Fa temps que em pre­gunto com poden gene­rar (o retor­nar) els clubs el munt de diners –supe­rior als dos mili­ons d'euros cada any, i això els menys afor­tu­nats– que reben per drets tele­vi­sius.

Si obviem el fac­tor negoci i ens cen­trem en l'afi­ci­o­nat, és veri­tat que se li obre una porta més per veure fut­bol de franc. No és pas que l'oferta fos pobra fins ara en la cate­go­ria, entre els dos par­tits que ofe­reix en obert cada set­mana La Sexta, els d'Esport 3 i els d'altres tele­vi­si­ons autonòmiques (la basca, la gallega i la canària), a més del que poden veure els abo­nats a Canal Plus. Ara, tot segui­dor tindrà la segu­re­tat que li ofe­ri­ran qual­se­vol par­tit del seu equip. Això podria aju­dar a crear l'hàbit. A engan­xar-se a l'equip, a veure'l sem­pre que juga a fora i a aga­far encara més ganes de seguir-lo. Amb una visió opti­mista, podríem acon­se­guir fer créixer la fal·lera per l'equip i, com a con­seqüència, engres­car-se a anar a l'estadi quan juguen a casa. Com a con­cepte, està bé. Però això de posar una cosa de franc per crear l'hàbit ja hem vist que ha fra­cas­sat en més d'un sec­tor. Un club ja pot anar rega­lant entra­des que, quan ho deixa de fer, a part que ja ha empre­nyat amb tota la raó els que han pagat pel seu abo­na­ment, se li buida l'estadi. Que ho pre­gun­tin a Mon­ti­livi. I si hi ha la pos­si­bi­li­tat de veure sem­pre, també quan l'equip juga a casa, les retrans­mis­si­ons per inter­net –allò que tan estrany ens podia sonar fa pocs anys, però cada vegada més estès i cor­rent– pot­ser quan plo­gui un s'ho rumiarà dues vega­des. O quan faci fred. O quan jugui el Barça al cap d'una hora. O quan cele­bri l'ani­ver­sari d'un fami­liar.

Aquesta ini­ci­a­tiva d'ofe­rir de franc tot el fut­bol de segona A pot tenir més perill del que sem­bla d'entrada. De tota manera, i des del punt de vista més ego­ista, no em quei­xaré pas. Pot­ser dema­naré més pan­ta­lles i tot.