Ignoro si és una prova per plantejar-se més endavant una idea similar amb la primera divisió –ja m'estranyaria–, si hi ha alguna altra cosa amagada al darrere, o si simplement és per tenir més ganxo. El cas és que la nova aposta de la Lliga de Futbol Professional, que des d'aquest cap de setmana passat retransmet a través del seu lloc web oficial pràcticament tots els partits de la jornada de segona divisió A, neix amb el nom La Liga TV. Ni segona, ni Adelante. La Lliga. La iniciativa és senzilla de presentar. La LFP ha decidit oferir per internet tots els partits de segona A, amb les excepcions dels que retransmeten cada setmana el Canal Plus i La Sexta. En qualsevol cas, això garanteix cobertura televisiva (amb diverses càmeres, i locució i tot) a tots els enfrontaments de cada jornada. “De franc, en obert i, a més, sense restriccions geogràfiques a nivell internacional. La Liga TV es podrà veure a tot el món”, diu la LFP en el comunicat en què ven la nova plataforma.

És bo que puguem veure de franc tots els partits de segona A? La lectura ràpida i fàcil condueix a la resposta afirmativa. Si ens queixem del futbol tancat, què lamentarem ara que se'ns obre? Però no tinc pas tan clar que oferir de franc tots els partits en directe sigui la millor manera de potenciar la categoria, que és al cap i a la fi el producte que està venent la LFP. Perquè, ens agradi o no, és sobretot un negoci, i precisament són els drets televisius la part més substancial, i cada vegada més, dels pressupostos dels clubs agrupats en la LFP. Fa temps que em pregunto com poden generar (o retornar) els clubs el munt de diners –superior als dos milions d'euros cada any, i això els menys afortunats– que reben per drets televisius.

Si obviem el factor negoci i ens centrem en l'aficionat, és veritat que se li obre una porta més per veure futbol de franc. No és pas que l'oferta fos pobra fins ara en la categoria, entre els dos partits que ofereix en obert cada setmana La Sexta, els d'Esport 3 i els d'altres televisions autonòmiques (la basca, la gallega i la canària), a més del que poden veure els abonats a Canal Plus. Ara, tot seguidor tindrà la seguretat que li oferiran qualsevol partit del seu equip. Això podria ajudar a crear l'hàbit. A enganxar-se a l'equip, a veure'l sempre que juga a fora i a agafar encara més ganes de seguir-lo. Amb una visió optimista, podríem aconseguir fer créixer la fal·lera per l'equip i, com a conseqüència, engrescar-se a anar a l'estadi quan juguen a casa. Com a concepte, està bé. Però això de posar una cosa de franc per crear l'hàbit ja hem vist que ha fracassat en més d'un sector. Un club ja pot anar regalant entrades que, quan ho deixa de fer, a part que ja ha emprenyat amb tota la raó els que han pagat pel seu abonament, se li buida l'estadi. Que ho preguntin a Montilivi. I si hi ha la possibilitat de veure sempre, també quan l'equip juga a casa, les retransmissions per internet –allò que tan estrany ens podia sonar fa pocs anys, però cada vegada més estès i corrent– potser quan plogui un s'ho rumiarà dues vegades. O quan faci fred. O quan jugui el Barça al cap d'una hora. O quan celebri l'aniversari d'un familiar.

Aquesta iniciativa d'oferir de franc tot el futbol de segona A pot tenir més perill del que sembla d'entrada. De tota manera, i des del punt de vista més egoista, no em queixaré pas. Potser demanaré més pantalles i tot.