Opinió

L'enyorada competitivitat

Avui
no és viable
que cap equip de la meitat de la taula jugui la final de copa ni la de l'ACB. Calen mecanismes de reequilibri

La copa dis­pu­tada a Màlaga ha posat de mani­fest un cop més que l'ACB ha per­dut el temps de manera incom­pren­si­ble no afron­tant uns can­vis estruc­tu­rals que fa anys que hau­ria d'haver plan­te­jat. No em refe­reixo a una final memo­ra­ble, sinó a la distància que hi ha entre els pro­ta­go­nis­tes d'aquesta final i la resta. No sem­bla que els ges­tors de la lliga s'hagin pres la crisi com una opor­tu­ni­tat de sor­tir-ne reforçats quan s'acabi. Posats a no posar-se d'acord, no ho han fet ni amb el nom del màxim exe­cu­tiu. El buit de poder ja s'acosta a uns llargs sis mesos.

No cen­suro que el València no com­petís con­tra el Barça en les semi­fi­nals, ni el Gran Canària con­tra el Madrid en els quarts. Al con­trari, un monu­ment per a ells dos. Però no s'entén que els dos fina­lis­tes tin­guin més del doble de pres­su­post que el ter­cer. I que entre el Barça i el Madrid i el menys dotat dels que eren a Màlaga hi hagi una diferència del 700%. De diferències sem­pre n'hi ha hagut, però ara són tan bru­tals que és impos­si­ble que els modes­tos siguin com­pe­ti­tius. Avui no és via­ble que cap equip de la mei­tat de la taula jugui la final de la copa. Ni la de l'ACB. Calen meca­nis­mes de ree­qui­li­bri, si és que encara s'hi és a temps.

La manera més fàcil de recu­pe­rar una com­pe­tició amb un mínim d'igual­tat i atrac­tiu seria des­pren­dre's del Barça i el Madrid per dalt, per l'Euro­lliga. Però no és la més desit­ja­ble perquè la com­pe­tició s'igua­la­ria per sota i per­dria poten­cial espor­tiu i mediàtic. I, per tant, per­dria recur­sos i s'acon­se­gui­ria just l'efecte con­trari del que es busca: tots serien més pobres. Els clubs modes­tos no en volen saber res.

Les desi­gual­tats s'hau­rien pogut miti­gar si s'hagués plan­te­jat una lliga pro­fes­si­o­nal de 32 equips, amb una A-1 i una A-2, gai­rebé tan­cada per sota. Mini­mit­zada la incer­tesa espor­tiva, els clubs hau­rien tin­gut més faci­li­tat per cap­tar recur­sos i hau­rien arri­bat a la crisi més sòlids. S'ha fet tard i, a més, aquest for­mat impli­cava que la FEB havia de per­dre la LEB Or.

Per ree­qui­li­brar poten­cial espor­tiu hi ha una altra solució: una mena de draft en què els equips més mal clas­si­fi­cats pogues­sin ele­gir els millors joves de cada any, però això tam­poc es pot fer sense la FEB, cal­dria com­pen­sar els clubs de for­mació i aquest model s'hau­ria d'implan­tar com a mínim en tot l'àmbit ULEB.

Anem bus­cant idees i no ens n'aca­bem de sor­tir. Se me n'acut una més, també d'impor­tació: un límit sala­rial acom­pa­nyat d'un impost per als que el vul­ne­res­sin –dues figu­res que exis­tei­xen en l'NBA–, diners que es repar­ti­rien pro­por­ci­o­nal­ment entre els clubs que com­plis­sin. Que només regi­ria a l'ACB, perquè el que no es pot és dei­xar en infe­ri­o­ri­tat de con­di­ci­ons el Barça i el Madrid davant els grans clubs d'Europa. De fet, el Barça con­fi­gura plan­ti­lles de més de dotze pen­sant en l'Euro­lliga.

Sí, dec ser un hete­ro­dox. Algú em tro­barà sur­re­a­lista. Però s'accep­ten idees. Sobre­tot perquè des de l'asso­ci­ació de clubs fa anys que no n'arri­ben.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)