Ni perdre de cent, ni vèncer de mil
hi ha coses molt més importants que les victòries i les derrotes
Vaig passar uns quants anys de la meva joventut entrenant canalla. I en no poques ocasions, vaig participar en acalorades discussions amb alguns dels meus companys sobre el paper de la competició en l'esport formatiu. Sobre la necessitat d'establir mecanismes per evitar victòries excessivament exagerades contra altres equips en una etapa en què, almenys des del meu punt de vista, hi ha altres aspectes molt més importants. Parlo de la tècnica individual, del joc col·lectiu, però sobretot d'inculcar valors, de formar persones i d'aprendre a guanyar i a perdre. Lliçons que serveixen per a tots els esports, però sobretot, per a tota la vida.
Aquests records i aquestes reflexions em vénen al cap a propòsit d'una notícia llegida fa pocs dies en un altre diari esportiu. Un reportatge sobre un equip de futbol d'alevins que comptava els seus partits per victòries exageradíssimes i que, poques setmanes abans, havia guanyat un rival per 24 gols a 0.
Estic segur que als pares d'aquells nens els farà molta il·lusió guardar el reportatge i emmarcar-lo. Però no puc evitar pensar en els pares i els jugadors de l'altre equip. Nens que un dissabte al matí van sortir il·lusionats de casa per jugar un partit del seu esport preferit, i que hi van arribar amb el cap cot i poques ganes de tornar-hi. I pares abocats a la no sempre fàcil però indispensable tasca de donar-los consol i fer-los veure que del que es tracta, en aquests moments de la pel·lícula, és d'aprendre i passar-ho bé.
La meva visió com a entrenador no ha variat ni una coma ara que em toca viure aquestes situacions com a pare. No disfruto gens quan el meu fill, en el seu primer any de competició, perd d'una carretada. Però sospito que tampoc ho faré si, més endavant, és ell qui guanya els partits atropellant els rivals. El que m'agrada és veure com s'enganxa a l'esport que ha triat, i com aprèn a botar, a xutar o al que sigui al mateix temps que li ensenyen valors com els de compartir i ser solidari. Conceptes que, en aquestes edats, no depenen de perdre de cent o guanyar de mil.